Divendres, 13 de març
Bon dia!
Avui us volem explicar d'on surten els arranjaments de les cançons de Veus al Ball, perquè aquí també hem tingut col·laboracions maques, i us en volem fer coneixedors.
Moltes peces les hem arranjat nosaltres mateixes després d'un procés col·lectiu de pluja d'idees musicals. De vegades alguna calaixera en concret, sovint la Gemma o la Laia, han fet aquesta feina. I en d'altres casos, hem demana a músics amics que ens en fessin les veus.
Marcel Casellas
El guia català del ball esporogen ens ha regalat dues peces seves, impressionants: la sardana Nosaltres decidim i Bruc, un ball pla amb corranda magnífic, que segueix el pas del seu estimat riu Llobregat. Tant la música, com l'arranjament i la lletra són obra seva, i nosaltres ens hem limitat a buscar la nostra tessitura, fer-hi algun petit canvi de veus, buscar-hi dinàmiques i jocs, i una petita aclucada d'ull a la defensa del territori amb un esment a Ni muts ni a la gàbia, quan saltà l'alarma del judici a 9 veïns d'Esplugues de Llobregat per defensar la serra de Collserola en un acte popular contra el Pla Caufec, que podien anar a la presó.
Guida Sellarès
Amb la Guida, la rumba Va endavant! Aquesta acordionista coneix com ningú el món del ball folk, i sap com han de sonar les coses per incitar el moviment. Li vam confiar l'arranjament de la rumba que volíem incorporar al repertori, i ja veureu que bé que sonen les veus que ens hi va posar. A més, amb el toc d'excel·lència rumbera del Rafalito Salazar, la cosa rumbeja de forma impressionant!
Cesc Alexandri
Al Cesc Alexandri li va el vent. Gralles i tarotes, sí. Però què és la veu, sinó vent? Potser per això, quan li vam demanar que ens arrangés el pasdoble "Les Caramelles", un tema de Càndida Pérez amb lletra de Joan Misterio, no s'hi va posar per poc. Hi va trobar tot l'aire cuplet que la peça requeria, i gairebé que ens transforma en Mari Samperes quan la interpretem. Només gairebé, eh!
Perepau Jiménez
El vals de cinc temps que ens ha arranjat en Perepau a partir d'una corprenedora versió recollida per Eduard Toldrà a Cantallops els anys 20. Narra una història truculenta, la melodia ja hi acompanya, i les veus que ens hi ha fet són punyents i et remouen per dins. Com el mateix argument de la cançó. El batec dels cinc temps barrejat amb els sons que en Perepau ha triat et fan sentir com si levitessis quan et poses a ballar-la.
Carles Belda
En Carles Belda és el nostre productor artístic en aquest disc i ens ha convidat a llençar-nos al món del punk amb una versió de "Should I stay or should I go" del grup The Clash a la qual hem posat lletra en català. No ens extendrem aquí perquè ja li dedicarem un article complet. Però sapigueu que el paio n'ha fet un xotis!
I en Carles Mas?
Doncs mireu, una de les peces que ballen (mai millor dit) en aquest repertori és el contrapàs. En Carles Mas ens en va regalar un i ens morim de ganes d'enregistrar-lo. Una delícia anomenada Idil·li que només es pot cantar tot ballant, ja que en Carles ens l'ha ensenyat fent totes dues coses alhora. No t'acostis de puntetes, que el silenci em fa estremir...