Dimarts, 11 de gener
Com no podria ser d’altra manera, vull començar aquesta nota agraint la col·laboració de totes les persones que han posat confiança en la meva proposta. Ara, havent arribat a la quantitat suggerida per tal de fer-la realitat, em tocarà a mi de ser tan diligent com sigui possible perquè la proposició es plasmi en el projecte exposat. Ja ens hi hem posat: tenim el pressupost confirmat, hem buscat una persona que farà la maquetació, tenim, també, la portada del llibre gairebé enllestida i estem confeccionant els crèdits i els agraïments als col·laboradors. Així que ja podem anunciar que em proposo que la publicació es pugui presentar pels volts de Sant Jordi, si pot ser uns dies abans. De moment res més si no recordar-vos que a través del blog de TotSuma s’anirà informant del procés de “construcció” de la Guia de l’Havana Xica. «...La població de Vilanova i la Geltrú (l’Havana Xica) assentada en una plana oberta a la mar, és continguda per Gregal entre els calcaris faldars de l’aspre massís càrstic del Garraf, la petita serra del Bonaire per Ponent i la mar immensa per Llevant i Garbí. D’antic havia estat una terra pobre, pantanosa, atapeïda poc a poc pels al·luvions de les correnties que hi desaigüen i l’anaven farcint amb materials arrancats de les muntanyes circumdants. Quan aquests materials d’erosió van acabar d’omplir joncars, aiguamolls i llacunes salabroses, l’home va poder instal·lar-s’hi en algunes de les elevacions eixutes, i viure-hi de l’explotació de les velles llacunes, la pesca i recollida de marisc, la caça i recol·lecció d’ous dels ocells que hi feien niu o hi migraven. Més enllà d’aquesta fauna, la plana lacustre on avui s’assenta la ciutat, no deuria conèixer altres bèsties que llops, guineus i xacals, i algun escadusser ós perdut de les llunyanes serres, que els hiverns de mala caça, deurien baixar a assedegar-se; que el llop va ocupar per bon temps l’aspre territori que avui habitem nosaltres no podem dubtar-ho, dues mencions en la toponímia comarcal: Viladellops i Cantallops, en fan memòria...»