"Desarmats i captius" es publicarà, gràcies a les aportacions de persones i col·lectius que no es conformen amb les lectures i excuses que sobre el passat recent d'aquesta terra i de les seves gents s'han imposat a cops d'amenaces, manipulacions i complicitats.
Sortirà el llibre i es mantindrà la web www.resistencies.cat, petits testimonis de lluites possibles i denuncia de renuncies injustificables a la justicia i a la veritat.
Veus diminutes que trenquen silencis i provoquen dissonàncies en les narracions hegemòniques, que contribuerixen amb humiltat a mantenir viu el combat per la memòria.
A totes: GRÀCIES  

El dia 22 de gener de 2012 la Sala X de l’Audiència Provincial de Barcelona feia pública la interlocutòria 632/2012.
Amb ella admitía a tràmit la querella presentada per l’associació Altraitàlia recolzant la demanda d’Alfons Canovas i Anna Raya, veïnes de la Barceloneta, contra els membres de l’Aviazione Legionaria responsables dels bombardeigs de la ciutat de Barcelona l’any 1938.
És el primer judici obert, i fins l’ara l’únic, a l’estat espanyol pels crims comesos durant la guerra de 1936/1939 per les tropes golpistes i els seus aliats nazi-feixistes.
Posteriorment s'afegirien com a acusacions l'ajuntament de Barcelona (en l'etapa Jaume Asens) i el Col·legi d'Advocats (la seu del qual va patir el bombardeig del vaixell Eugenio di Savoia). La Generalitat en canvi, i malgrat la invitació expressa dels magistrats a personar-se, mai ha volgut participar en aquesta actuació. 
Des de l'inici els tribunals (Corte d'Appello di Roma) i les Institucions (Ministero di Giustizia) italians no només no han cooperat - contravenint a tractats i acords bilaterals - en la instrucció d'aquesta causa, si no que l'han obertament obstaculada, evitant practicar les diligències ordenades (identificar i comprovar si seguien en vida els aviadors responsables).
Una actitud inacceptable atesa la manca d'un desgreuge formal - fins avui - per part d'una República pomposament definida "antifeixista" i que no es va privar de cobrar fins a l'any 1967 les lletres amb que Franco va liquidar el seu deute pel material bèl·lic que li havi afacilitat Mussolini. També la premsa i el mon de la política - inclosa la d'esquerres - han ignorat aquesta actuació que posa en entredit el mite fundador de l'"italiano brava gente" (encara que sigui feixista).
Per la seva banda ni les autoritats judicials (excepte un elogiable secretari judicial) ni les institucions (Ministeri de Justicia, Afers Exteriors) de l'estat espanyol s'han indignat ni escarrassat gaire per  denunciar aquesta intolerable obstrucció al funcionament de la seva administració de justicia.
13 anys més tard la querella segueix doncs en una via morta, seguida només per un grapat de professionals del dret i enmig de la indiferència general. Una indiferència comprensible, en el cas dels hereus de qui es va beneficiar de la intervenció del feixisme europeu i de la seva posterior impunitat, però no dels sectors socials i polítics que agiten les banderes de l'antifeixisme i que prometen des de fa dècades veritat, justicia, reparació i garantia de no repetició a les agredides per la barbàrie nazifeixista i nacionalcatòlica. 

 

Avís per als navegants: el llibre que estem a punt de publicar NO és un assaig, tot i que les dades i els fets que s'hi relaten són reals i confirmats. Tampoc és un treball de periodisme, o acadèmic. Més aviat es tracta del relat d'una experiència d'activisme acompanyada per comentaris i reflexions - sempre subjectives i ubicades en un marc de pensament que ens agrada definir d'esquerra radical - sobre el context social i polític d'aquestes darreres dècades. S'hi trobaran, això si, elements i referències que - sumats a l'existència del bloc www.resistencies.cat - permetran tenir una visió molt detallada del greuge històric que és a la base de la nostra denuncia: la intervenció il·legítima i il·legal del feixisme italià entre 1936 i 1939 contra la república i la revolució que s'hi estava gestant i la seva posterior, injustificable impunitat.

... el govern de la dictadura espanyola va pagar a la nova i democràtica república italiana les lletres del deute contret per Franco amb Mussolini, durant 22 anys? Únic cas en que l'estat italià no va indemnitzar les víctimes de les agressions feixistes (des de les invasions colonials a la II GM), si no que va cobrar fins a la darrera bala del material bèl·lic enviat per assassinar-les!
   

Aquesta iniciativa de micromecenatge inclou l'edició del llibre en català, però també la seva traducció (i publicació del pdf corresponent) en castellà i italià, així com el manteniment del bloc www.resistencies.cat que recollirà materials gràfics, textos i documents que ajudin a analitzar l'abast del fenomen-impunitat del feixisme i les seves conseqüències, així com a identificar-ne còmplices i facilitadors, i els mecanismes que promouen l'amnèsia i resignació col·lectives.

Tot i ser en gran part resultat d'una feina col·lectiva, firma el llibre Rolando d'Alessandro.

Rolando d’Alessandro va néixer a mitjans del segle passat a la regió italiana de la Toscana. Al final de la seva joventut es va instal·lar a Barcelona, després d’una atzarosa peripècia vital que va narrar en el llibre Si te’n vas no tornis (2011).

Des que va tenir ús de raó, la lluita per la justícia social ha format part de la seva manera de viure i la força per no defallir. Com a persona lúcida i activista anys enrere va declarar la guerra al capitalisme, i continua actiu lluny dels cercles de poder i la promoció personal. En el seu dia a dia té present la màxima gramsciana que oposa l’optimisme de la voluntat al pessimisme nascut de la intel·ligència.

Des de la seva arribada a Barcelona va adoptar i defensar la cultura catalana, va escriure juntament amb Genoveva Gómez el llibre Llengua, Dialecte, Nació i Ètnia , La Magrana, 1991. Es va implicar en la lluita dels mitjans de comunicació alternatius, va participar en el moviment de les ràdios lliures i a partir d’aquesta experiència va escriure, amb pseudònim, el llibre Com és possible? Un tomb pels límits de la democràcia mediàtica (2007). També ha deixat constància de les reflexions generades per l’activisme que li ha tocat viure en textos com El dogma de la no violència (2014) o Lluites o protestes? (2015) i El fantasma de la islamofòbia (2019).

L’any 2007 va entrar a formar part del col·lectiu AltraMemoria, que agrupava italians residents a Barcelona units per l’exigència de reparar els crims de guerra que l’Estat italià havia comès a Catalunya durant la Guerra Civil. Aquest grup va ser l’impulsor d’un fet històric molt poc valorat: per primera vegada la justícia espanyola havia de jutjar els crims de guerra i de lesa humanitat comesos pel bàndol vencedor, l’aviació de la Itàlia feixista havia de seure al banc dels acusats. Més tard una nova campanya, «Bombes d’Impunitat», es va centrar en la interpel·lació a l’Estat italià més enllà de les fórmules buides del perdó i la reconciliació.

El llibre Bombes d’impunitat (2018) va deixar constància de les dilacions de l’Estat italià i la feblesa democràtica dels responsables municipals de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, els quals s’haurien pogut emparar en la legislació internacional i van deixar passar l’ocasió de reclamar justícia i reparació per a la ciutadania.

El llibre que tens a les mans neix del testimoni d’en Rolando i parla d’aquesta oportunitat perduda i, també, de la por i l’estultícia dels governants més progressistes i «rupturistes» que ha tingut la Barcelona i la Catalunya postfranquista.
 

Perquè l'estat espanyol - amb Catalunya a dins - és l'únic que mai ha rebut cap reparació per les destruccions i morts provocades per les armes i les tropes enviades per Mussolini en suport a Franco?

I tanmateix són reparacions exigibles per via diplomàtica i judicial, com demostren els contenciosos amb l'estat alemany, que encara avui dia alimenten una àmplia literatura a Itàlia, per crims de guerra perpetrats al final de la II GM (1944-45).

L'excusa de l'amnistia no val (Itàlia també en va fer una i això no impedeix que els seus tribunals emparin els ciutadans hereus de les víctimes de la furia nazi), ni tampoc hi ha prescripció que operi.

Perquè dons les catalanes (i dels altres pobles de l'estat) són les úniques víctimes que no han rebut ni s'esperen cap rescabalament per part dels governs que han succeït al règim feixista de Mussolini? Bé que la nova república democràtica italiana va cobrar fins a l'any 1967 les lletres firmades per Franco en pagament de les armes i materials de guerra enviats pel Duce!

Aquest llibre vol començar a respondre a aquests interrogants.