Tot i ser en gran part resultat d'una feina col·lectiva, firma el llibre Rolando d'Alessandro.

Rolando d’Alessandro va néixer a mitjans del segle passat a la regió italiana de la Toscana. Al final de la seva joventut es va instal·lar a Barcelona, després d’una atzarosa peripècia vital que va narrar en el llibre Si te’n vas no tornis (2011).

Des que va tenir ús de raó, la lluita per la justícia social ha format part de la seva manera de viure i la força per no defallir. Com a persona lúcida i activista anys enrere va declarar la guerra al capitalisme, i continua actiu lluny dels cercles de poder i la promoció personal. En el seu dia a dia té present la màxima gramsciana que oposa l’optimisme de la voluntat al pessimisme nascut de la intel·ligència.

Des de la seva arribada a Barcelona va adoptar i defensar la cultura catalana, va escriure juntament amb Genoveva Gómez el llibre Llengua, Dialecte, Nació i Ètnia , La Magrana, 1991. Es va implicar en la lluita dels mitjans de comunicació alternatius, va participar en el moviment de les ràdios lliures i a partir d’aquesta experiència va escriure, amb pseudònim, el llibre Com és possible? Un tomb pels límits de la democràcia mediàtica (2007). També ha deixat constància de les reflexions generades per l’activisme que li ha tocat viure en textos com El dogma de la no violència (2014) o Lluites o protestes? (2015) i El fantasma de la islamofòbia (2019).

L’any 2007 va entrar a formar part del col·lectiu AltraMemoria, que agrupava italians residents a Barcelona units per l’exigència de reparar els crims de guerra que l’Estat italià havia comès a Catalunya durant la Guerra Civil. Aquest grup va ser l’impulsor d’un fet històric molt poc valorat: per primera vegada la justícia espanyola havia de jutjar els crims de guerra i de lesa humanitat comesos pel bàndol vencedor, l’aviació de la Itàlia feixista havia de seure al banc dels acusats. Més tard una nova campanya, «Bombes d’Impunitat», es va centrar en la interpel·lació a l’Estat italià més enllà de les fórmules buides del perdó i la reconciliació.

El llibre Bombes d’impunitat (2018) va deixar constància de les dilacions de l’Estat italià i la feblesa democràtica dels responsables municipals de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, els quals s’haurien pogut emparar en la legislació internacional i van deixar passar l’ocasió de reclamar justícia i reparació per a la ciutadania.

El llibre que tens a les mans neix del testimoni d’en Rolando i parla d’aquesta oportunitat perduda i, també, de la por i l’estultícia dels governants més progressistes i «rupturistes» que ha tingut la Barcelona i la Catalunya postfranquista.