El dia 22 de gener de 2012 la Sala X de l’Audiència Provincial de Barcelona feia pública la interlocutòria 632/2012.
Amb ella admitía a tràmit la querella presentada per l’associació Altraitàlia recolzant la demanda d’Alfons Canovas i Anna Raya, veïnes de la Barceloneta, contra els membres de l’Aviazione Legionaria responsables dels bombardeigs de la ciutat de Barcelona l’any 1938.
És el primer judici obert, i fins l’ara l’únic, a l’estat espanyol pels crims comesos durant la guerra de 1936/1939 per les tropes golpistes i els seus aliats nazi-feixistes.
Posteriorment s'afegirien com a acusacions l'ajuntament de Barcelona (en l'etapa Jaume Asens) i el Col·legi d'Advocats (la seu del qual va patir el bombardeig del vaixell Eugenio di Savoia). La Generalitat en canvi, i malgrat la invitació expressa dels magistrats a personar-se, mai ha volgut participar en aquesta actuació. 
Des de l'inici els tribunals (Corte d'Appello di Roma) i les Institucions (Ministero di Giustizia) italians no només no han cooperat - contravenint a tractats i acords bilaterals - en la instrucció d'aquesta causa, si no que l'han obertament obstaculada, evitant practicar les diligències ordenades (identificar i comprovar si seguien en vida els aviadors responsables).
Una actitud inacceptable atesa la manca d'un desgreuge formal - fins avui - per part d'una República pomposament definida "antifeixista" i que no es va privar de cobrar fins a l'any 1967 les lletres amb que Franco va liquidar el seu deute pel material bèl·lic que li havi afacilitat Mussolini. També la premsa i el mon de la política - inclosa la d'esquerres - han ignorat aquesta actuació que posa en entredit el mite fundador de l'"italiano brava gente" (encara que sigui feixista).
Per la seva banda ni les autoritats judicials (excepte un elogiable secretari judicial) ni les institucions (Ministeri de Justicia, Afers Exteriors) de l'estat espanyol s'han indignat ni escarrassat gaire per  denunciar aquesta intolerable obstrucció al funcionament de la seva administració de justicia.
13 anys més tard la querella segueix doncs en una via morta, seguida només per un grapat de professionals del dret i enmig de la indiferència general. Una indiferència comprensible, en el cas dels hereus de qui es va beneficiar de la intervenció del feixisme europeu i de la seva posterior impunitat, però no dels sectors socials i polítics que agiten les banderes de l'antifeixisme i que prometen des de fa dècades veritat, justicia, reparació i garantia de no repetició a les agredides per la barbàrie nazifeixista i nacionalcatòlica.