Ò d’Òccitània. C de Catalunya. Brigada, de complot. I Internacional perquè cap frontera pot evitar que ens entenguem. Fa deu anys els músics Marc Serrats i Carles Belda van reunir la primera Brigada Internacional occitano-catalana per fer valdre la música tradicional, i ara ho han tornat a fer per actualitzar la Nòva Cançon occitana. Amb les veus de l’Alidé Sans, en Tatou (Massilia Sound System, Moussu T…), en Rodin Kaufmann (Lo còr de la Plana), en Gigi de Nissa, l’Arnaud Cance, l’Stefano Degioanni, la valenciana TESA, en Joan Garriga, La Milena Pastorelli, us ho explicaran tot de primera, sobre la base d’un baterista català-brasiler, el Cidao, un baixista contrastat, el Marià Roch, un guitarrista amb empenta, el Marc Serrats (Xerramequ), i el diatònic i el teclat del Carles Belda. Units per actualitzar i modernitzar les cançons tradicionals i de la Nòva Cançon occitanes i fer-les ressonar als auriculars dels joves d’avui en dia, i així, que no es perdi cap bocí d’història. El projecte és una coproducció de Barnasants i Convergéncia Occitana, amb la col·laboració del Centre Artesà Tradicionàrius. 

Som-hi?

Us ve de gust fer un tomb per Occitània, el nostre País bessó? I de fer-lo amb el seu cançoner? Us proposem una expedició sonora i literària pel riquíssim cançoner d'Òc. Si el volguéssim abraçar sencer, no ens l'acabaríem, per això n'hem fet una tria i us la servim amb una indestructible voluntat de gaudi.

D'entrants, hi tindreu els tres himnes del País: Aqueres Montanhes, Copa Santa i Lo Boièr. Que ens connecten amb el Comtat de Foix, el Felibritge i el món càtar. Potser n'heu sentida alguna, o totes tres, però ara hi trobareu una rumba, una ska clàssic i una descàrrega d'avantguarda primitivista, respectivament.



De primers, tres peces significatives de la tradició: el Joan Petit, Es Caulets i Au Pont de Mirabel. En tots tres casos, i com és lògic, en pescaríem versions catalanitzades, oi? Doncs hem decidit revisitar-les des del house festiu, la cúmbia coral explosiva i el regue dolcet.

De segons, i el pal de paller de l'encàrrec, hi descobrireu versions de la Nòva Cançon, un moviment germà al de la Nova Cançó. Claudi Martí, Rosina de Pèira, Maria Roanet, Mans de Breish, Joan Pau Verdier, Jacmelina i Lúcia Mas, són replantejades per cantants actuals des de diverses estètiques car el discurs és ben vigent i la novetat, ben necessària.

L'Stefano Degioanni (Lou Seriòl) exprem tot cantant la ràbia del "Perquè m'an pas dit" d'en Martí en un exercici de r&b+soul. El "Son , son" que la Maria Roanet cantava amb tan bon gust continua igual d'exquisit però ara amb els aires brasilers de la niçarda Milena Pastorelli. El Gigi de Nissa, el Tatou de Marsella i l'Alidé Sans d'Aran transformen "Los Carbonièrs de la Sala" d'en Mans de Breish en una ràtzia de fanfara sindicalista i n'Arnaud Cance manté l'encant i l'energia del "Veiqui l'Occitan" d'en Verdier amb el seu estil singular. En Rodin Kaufmann ens serveix dues peces de foc creuat: una versió del Raimon i una de la Jacmelina. També hi trobarem una cançó de l'Eric Fraj, i aquí us deixarem a vosaltres sentir què hi passa!

De postres, tres seqüeles, del fum de casos coneguts, que ens han fet el pes i ens semblen il·lustratives: "De Cap ta l'Immortèla", dels mítics Nadau, revisada en clau de rumba per l'Alidé Sans i el Joan Garriga, el "Parla Patois" dels Massilia Sound System en mans de la TESA per mantenir-lo al planeta bases+cantant apostoflant i el "Tomber la chemise" dels tolosencs Zebda passat pel sedàs del Mestre Garriga surfejant per l'ska bogaloo. Tot plegat, se serveix amb alguns bocinets sonors (sàmplers) de vells vinils, com ara del Marcel Amont, en Jean Ségurel o la mare d'en Gigi-àvia de la Milena.



Ep! Per l'estudi, des dels fonaments de la bateria i les percussions del Pep Terricabras (Els Catarres, La Troba Kung-fú) i els baixos i la producció del Marià Roch (Jarabe de Palo, Los Senzillos, La Troba Kung-fú), fins a les guitarres dels Marc Serrats (Dijous Paella, Goldfinger) i del Rafalito Salazar (Ai, Ai, Ai!, Gato Pérez) i les capes ventoses del Pep Pasqual (La Vella Dixieland ) i l'Alba Careta (Balkan Paradise Orchestra, Alba Careta Quintet) hi ha passat un estol de bons músics i bona gent.

Per acabar-ho d'adobar i perquè no hi falti de res, unes còmodes i completes fitxes informatives de cada peça, redactades pel savi Ferriol Macip, cap de l'indispensable Jornalèt, i un mapa, amb complements històrics, dibuixat pel gran Txarly Brown us ajudaran a copsar la magnitud cultural i geogràfica d'Occitània i a conèixer-ne anècdotes i elements característics que us hi connectaran per sempre més.

Ens encantarà que ens acompanyeu al viatge que hem preparat amb il·lusió i esperança.

Ben aisit
Sabadell