Has perdut la contrasenya?

TotSuma

Cultura

INTERCANVI CULTURAL ENTRE LES CIUTATS DE MATARÓ I L'ALGUER

Aquest projecte està inactiu, els administradors han de donar-hi el vistiplau
Un projecte de APICMA

Articles

Dilluns, 22 de maig

1.- QUI SOM


 

Dionis Fernanez i Garcia
Ildefonso Marmol i Notario
       
    
  APICMA
 
    • És una associació creada per promoure l’intercanvi cultural entre les ciutats de Mataró i L’Alguer.
    • Es crea com a eina indispensable per poder ser utilitzada per portar a terme els objectius marcats, a més de donar suport a qualsevol tipus d’iniciativa cultural. També entra dintre dels seus objectius la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, així com la llibertat del nostre país.
    • Es centrarà primordialment en:
    • Promoure el intercanvi cultural, artístic, esportiu, econòmic, etc. entre les ciutat de Mataró (Catalunya) i L’Alguer (Illa de Sardenya, Italià)
    • Cercar els contactes entre els estaments oficials d’ambdues ciutats.
    • Portar a terme activitats culturals, exposicions, xerrades, conferències i totes aquelles activitats  que estiguin en la direcció d’aconseguir les finalitats de la nostra Associació.
 
Genis Mayola i Serrat
Joan de la Ossa i Abellan
                       
 
 
 
 



Dilluns, 22 de maig

12.- ARTISTES I CONFERENCIANTS (JORDI BUCH I OLIVER)

 

 
Va néixer a Mataró (El Maresme, Barcelona) l’any 1957. Actualment resideix a Mataró i es dedica a treballar en la seva obra literària (té contes publicats als Estats Units, Israel, Itàlia i Argentina). Als 13 anys va estudiar al Liceu barcelonès les carreres de guitarra i piano i amb 28 anys va escriure la seva primera novel·la: “Carla Tucci”, amb la que va quedà finalista a Madrid. Des de llavors es dedicà al periodisme treballant a la radio: Cadena 13, i també a la premsa escrita: Correo Catalán i Avui.
 
 
 
Després de vint anys de deixar la literatura per a dedicar-se a la música, ha tornat a escriure i des de l’any 2003 i fins als 2006 (en que deixà de presentar-se a concursos), ha guanyat un total de 27 premis: “Víctor Mora” (finalista), “Emili Teixidor” (finalista) i “Joan Arús” primer premi de novel·la, entre d’altres. Cal destacar 6 premis internacionals a Madrid, Sardenya (Itàlia) i Argentina.
 
.Com a escriptor, ha tractat tots els gèneres de la prosa, des de la narració breu: “històries d’un piano desafinat”, “coses del lloro”, “taxi plujós”, o, “l’enterrament del senyor baró”, fins a la biografia i a la historia. El tema que ha tractat més però, ha estat la novel·la. Amant del mediterrani, de l’humor i de l’erotisme, les seves obres tenen un llenguatge senzill i desenfadat que fan que els seus personatges ens siguin molt propers.
 
De la seva obra, s’ha comentat: “diu les coses tal com són, i et fa riure encara que no vulguis” (La Busca Edicions, Barcelona)
 
Membre de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes).
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Novel·les
 
  • Per les vores de dues pells (La Busca Edicions, 2004
  • A trenc d'alba (La Busca Edicions, 2005)
  • Digues que sóc agosarat (La Busca Edicions, 2006
  • Història d'Elena (Alill, 2010)
  • Massa gent a dins l'armari (Alill, 2010)
  • Quandu sò spenti i lumi (escrit conjuntament amb Ghjacumu Thiers i Antoni Arca i publicat a Còrsega amb el pseudònim d'Antonio Corsarcata. Traducció de Ghjacumu Thiers. Illustrazioni di cuprendula: Guy-Paul Chauder. (Albiana/CCU 2012 - Collection Calamaii). (Ajacciu) Corsica.
  • Tilda De Reni, attrice (versió italiana -ebook- de la mateixa obra publicada amb el pseudònim d'Antonio Corsarcata i traducció d'Antoni Arca. Realizzazione dell'ebook di Elisa Mocci. Editziones NOR. Collana "Le Pleiadi". Ghilarza (Oristano), Sardegna.
  • Tilda De Reni, atora (versió sarda -ebook- de la mateixa obra publicada amb el pseudònim d'Antonio Corsarcata i traducció d'Antoni Arca. Aparitzu de s'ebook de Elisa Mocci. Editziones NOR. Colletzione Isteddos. Ilartzi (Aristanis), Sardigna.
 
                                              
 
Biografia en castellà: 
 
Montilla, de emigrante a presidente (biografia no autoritzada) (Editorial Europa Viva, Madrid 2008)
 
Llibres en castellà:
 
  • Historia misteriosa de España y Portugal (escrit conjuntament amb l'escriptor portuguès
  • Pedro Silva. Europa Viva, 2008)
  • La última mujer (escrit conjuntament amb l'escriptora uruguaiana Ana Solari. Parnass Ediciones, Barcelona 2013)
 
Altres llibres (compartits amb diversos autors)
 
 
 
 
  • El matí i altres contes (La Busca Edicions, 2003)
  • Els germans Karolyi i dotze contes més (La Busca Edicions, 2004)
  • Pàrquing i dotze contes més (La Busca Edicions, 2005)
  • La donzella de gel i altres històries (Brau Edicions, 2005)
  • La capsa tancada (La Busca Edicions, 2006)
  • 22 contes a la vora de la independència (Voliana Edicions, 2013)
Col·labora setmanalment a Ràdio Arenys en el programa matinal "bon dia sardinetes" i també a Radio Unión Catalunya (Barcelona) en el programa "El jardín de las doce lunas".
 
 
Actualment està treballant, juntament amb l'escriptora uruguaiana Ana Solari, en la novel·la "Praga 2012".
 
 
 
Participa en el programa "Itineraris de Lectura - autors a les aules", que coordina la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament. Curs acadèmic 2013 – 2014.
 
Es socio de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana y de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
 
Ghjacumu Thiers.
INTERROMANIA
 
Associu di sustegnu Centru Culturale Università di Corsica
 
"Qui és qui" Generalitat de Catalunya - Gencat.cat web
 
Viquipèdia web
 
 
INTERROMANIA. Associu di sustegnu Centru Culturale Università di Corsica web
 
 
 



Dilluns, 22 de maig

13.- ARTISTES I CONFERENCIANTS (NICOLAU GUANYABENS ICALVET)

Als anys 90, l’artista mataroní Jordi Arenas esculpí el bust de dos personatges de la cultura catalana a l’Alguer: Ramon Clavellet i Joan Palomba, per encàrrec de l’Associació Amics de l’Alguer. Continuem teixint amistat Mataró-L’Alguer.

Nascut a Mataró el 8 de setembre de 1959 
 
És Diplomat professor d’EGB per l’Escola del professorat «Blanquerna» de Barcelona Modalitat: Ciències Humanes des de juny de 1979.
 
També es Llicenciat en Geografia i Història
 

Per la Universitat de Barcelona Modalitat: General des de 1984.
 
Obté el Màster d’Arxivística Per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació d’Arxivers de Catalunya 3a. Promoció amb la presentació del treball de recerca, setembre de 1995 amb el Tema inventari dels Lligalls Històrics de l’Arxiu Municipal de Mataró i obté la Qualificació de Excel•lent.
 
Es Membre de l’equip del Museu Arxiu de Santa Maria (Centre d’Estudis Locals de Mataró) i soci fundador l’Associació de la mateixa entitat. Des d’octubre de 
 
2010 n’és el director del Museu Arxiu i també director de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Vegeu www.masmm.org. 
 
 
Col•laborador de l’Arxiu Municipal i del Museu Municipal de Mataró.
Membre, des de 1999, de la Comissió municipal assessora del Nomenclàtor de carrers, de l’Ajuntament de Mataró. 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Professor de l’Escola d’Adults de Badalona. Curs  1979-1980. 
Professor de l’Escola Unitària Vallgorguina. El Vallès Oriental. Curs 1982-1983.
Professor del CEIP Rocafonda de la ciutat de Mataró, entre 1983 i 2002.
CEIP de Rocafonda

 
Treball actual: Arxiver municipal a l’Ajuntament de Montornès del Vallès, des d’abril de 2003
 




 
 
 


Fotografia S. Carreras. Mataró 1923-1982. Ajuntament de Mataró. Abril de 1995. Autor dels textos i la selecció fotogràfica. 
 
 
 
La música de Nicolau Guañabens Giralt. Article publicat a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 15, desembre de 1982.

 
 
L’escultor Joaquim Ros i Bofarull. Article publicat a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 42, gener de 1992.
 
 
 
 
 
 
1962-1992, 30 anys d’una ciutat. El factor demogràfic. Article publicat a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 47, octubre de 1993. 
 
 
La primera monografia sobre l’església de Santa Maria de Mataró. Article publicat a la revista Fulls del Museu¬ Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 50, octubre de 1994. 
 
La documentació corregimental a l’Arxiu Municipal de Mataró. Dins: XI Sessió d’Estudis. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1995.
 
 
El Museu Arxiu de Santa Maria: 50 anys d’una institució mataronina. Conferència llegida al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró el dia 21 de novembre de 1996. 






 
 
Calendari sobre el 150è aniversari del Ferrocarril. Tria documental i textos. Servei d’Imatge. Alcaldia. Ajuntament de Mataró. 1998. 
 
 
Els gegants de la ciutat de Mataró. Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Mataró. Col•lecció «Caps de Bou», núm. 27, abril de 1999.
 
400 anys de l’Àliga a Mataró. Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Mataró. Catàleg de l’exposició sobre les Àligues a Catalunya. Maig de 2001.
 
25 anys de les escoles públiques a Mataró. Institut Municipal d’Educació. Ajuntament de Mataró. Catàleg de l’exposició commemorativa del 25è aniversari de cinc escoles públiques. Gener 2003.
 
 
Jordi Arenas i Clavell (1920-1998). Catàleg de l’exposició sobre aquest artista noucentista (part biogràfica). Museu de Mataró. Desembre 2003.
 
 
Diccionari biogràfic d’alcaldes del segle XX, del Vallès Oriental. Col•laborador i autor de les biografies d’alcaldes de Montornès del Vallès. Museu de Granollers. Em premsa; consultable provisionalment en línia a: Museugranollers.org. 
 
 
La petita història de Montornès del Vallès. Llibre publicat per Editorial Mediterrània l’abril de 2006. Dibuixos de Pilarin Bayés. 
 
Madrigalistes d’Iluro, Una experiència coral irrepetible. Dins: XXII Sessió d’Estudis. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2005.
 
L’aportació del músic i compositor Agustí Coll i Agulló (1873 – 1944). Article publicat a la revista Fulls del Museu¬ Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 87, gener 2007.
 
Centenaris. Nans i capgrossos de l’any de la picor. Llibre publicat per Edicions l’Agulla, 2007.  Article “Els nans de Mataró”.
 
Parlem de Montornès. Memòria del segle XX. 4 documentals, realitzats en base a les entrevistes a més de 50 persones grans del poble de Montornès i en base a les imatges recollides a l’Arxiu Municipal en els darrers 12 anys. Editats per l’Ajuntament de Montornès i la Diputació de Barcelona. Coordinador de tot el projecte.
 
 
Història de la Banda Municipal de Mataró. Tres articles a Fulls dels Museu Arxiu, números 100, 101 i 102.
 
 
 
 
 
Coautor de Gegants i figures festives a Mataró. Cercavila per la història i plantada al segle XXI. Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, 2010.
 
Nicolau Guanyabens i Calvet
 



Dilluns, 22 de maig

14.- ARTISTES I CONFERENCIANTS (RUTH GARCIA LOPEZ)

La cultura com a herència de la història i la saviesa d'un poble és la que ha de servir per intercanviar els valors i entendre la cultura d'altres.
 
 
 
 
 
 
Ruth Garcia López
 
Historiadora de l’Art
Màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic (UAB)
ruthgarcia.art@gmail.com
 
DADES PERSONALS
 

Vaig néixer a Mataró l'any 1981. Els meus pares foren els encarregats de transmetre'm l'interès per l'art, la història i la literatura des de ben petita. Vaig estudiar Batxillerat Artístic a l'Institut Alexandre Satorras mentre combinava la meva altra passió: el teatre. Acabat el batxillerat vaig decidir estudiar Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona.
 
Després de graduar-me vaig ampliar els meus estudis amb un Màster oficial d'Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic també a la UAB en col·laboració amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
 
Paral·lelament a la història de l'art, m'he dedicat al teatre. He impartit classes a diversos col·lectius i he format part de diverses companyies teatrals. Durant més d'una dècada he rebut formació teatral, especialitzant-me en la disciplina del "clown" i he actuat en teatres, sales, carrers, esdeveniments, televisió, etc...
 
En aquest últim any, he entrat a formar part de l'equip de la Destil·leria, Espai Cultural, realitzant les presentacions de les exposicions que s'hi duen a terme.
 
Interessada pel món de la forja artística, he impartit conferències i continuo investigant temes al voltant d'aquesta disciplina artística. Formo part de "Forjadors de Besalú - ACUNÇ", els quals ens encarreguem d'organitzar la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro de Besalú.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Actualment estic encaminant els meus estudis de Doctorat i treballo com a guia cultural i comissària d'exposicions. Sóc membre del Museu Arxiu de Santa Maria – Centre d'Estudis Locals, on hi puc desenvolupar tasques d'investigació històrico-artística, publicació d'articles, i gestió del patrimoni artístic.
 
 Els meus àmbits d'estudi són l'Art Modern, especialment el període barroc i l'Art Contemporani.
 
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL i PUBLICACIONS
2016
·         Comissària de l'exposició "Presència de l'Absència" de l'artista Ricard Jordà. Espai Capgròs i La Destil·leria espai cultural (Mataró).
·         Taula rodona: "Les Esmandies un tresor pel barri". Conferenciant juntament amb el Dr.Enric Subiñà.
·         Àgora Serveis Culturals. Guia cultural.
·         La Destil·leria Espai Cultural (Mataró). Presentacions dels tallers i les exposicions que es duen a terme. Contacte constant amb els artistes.
·         Pràctiques a la Col·lecció Bassat. Nau Gaudí. Mataró.
 
·         Coordinació de l'exposició "Col·lecció Bassat 1940-1979" inaugurada a la Tecla Sala de l'Hospitalet del Llobregat (Barcelona)".
·         Ajudant de Coordinació del projecte realitzat pel grup WABA (World Associations of Bricks Artists) amb escultures realitzades a l'entorn de la Nau Gaudí-Mataró, dins el 47è. Congrés Internacional de Ceràmica celebrat a Barcelona entre els dies 12 i 16 de setembre de 2016.
·         Conferència: "Redescobrint la Capella dels Dolors, iconografia i misteris d'una obra mestra del Barroc" pronunciada el 24/7/2016 com a Membre del Museu Arxiu de Santa Maria.
·         Forma part del Consell de Patrimoni de la ciutat de Mataró en representació del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Centre d’Estudis Locals de recerca històrica.
·         Conferència “Els paisatges forjats del Modernisme català: la inspiració en el medi natural. L’aplicació del ferro forjat en l’arquitectura i la decoració” dins la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro de Besalú. Pronunciada el 18/3/2016
·         Comissària de l’exposició de mostra de peces forjades a Can Llaudes dins la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro de Besalú.
·         Organització de la 22a. Fira de Forjadors i Artistes del Ferro de Besalú.
 
2015
·         Àgora Serveis Culturals. Guia cultural.
·      Sessió d’Estudis Mataronins. Autora de l’estudi presentat i publicat a la XXXI Sessió d’Estudis Mataronins: «Hipòtesis de la procedència i vinguda de la imposta paleo-bizantina trobada a la sagristia de la Basílica de Santa Maria de Mataró».  
·         Organització de la 21a. Fira de Forjadors i Artistes del Ferro de Besalú.
 
 
·      Escola de dansa Merche Rams. Professora de teatre.
·         Guia històrico-artística com a membre i historiadora de l’art al Museu Arxiu de Santa Maria Mataró
·         Teatre Monumental de Mataró. Personal de sala des de 2009.
                                                                                                                
2014
·         Sessió d’Estudis Mataronins. Autora. Publicació de l’«Estudi per a la identificació iconogràfica de les teles de la Sala de Juntes de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró». (Novembre 2014): XXX Sessió  d’Estudis Mataronins. Mataró. Entrevista a: http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2014/03/24/la-iconografia-de-les-teles-de-la-sala-de-juntes-de-la-capella-dels-dolors-de-mataro/
2013
·         Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Centre d’Estudis Locals de recerca històrica.    Entra a formar part de l’equip del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i continua fins a dia d’avui.  Realitza estudis sobre iconografia i artistes barrocs. Tasques d’investigació històrica, catalogació de documents i obres d’art. Guia artística a l’entorn de la Basílica de Santa Maria de Mataró.
2012
·         Pinxo Carbassó s.l., Monitora i responsable d’infants.
2009 a 2011
·         Cafè Cultural el Dau (Mataró). Cambrera.
·         Centre Ocupacional Pere Parera. Professora de Teatre amb persones disminuïdes físiques i    psíquiques (Argentona)
2008
·         Escola Balmes (Mataró). Imparteix classes extraescolars de dibuix i pintura per a infants.
·         AFAMMA (Associació de Familiars de Malalts Mentals de Mataró). Imparteix classes de teatre.
2007-2008
·         Cafè Cultural Arcàdia (Mataró). Cambrera.
·         Escola Anxaneta (Mataró). Professora extraescolar de teatre.
·         Parc Güell (Barcelona). Rutes guiades per a escoles. Empresa: Collage
·         Granja Escola (Santa Maria de Palautordera). Actriu.
2003-2005
·         Enlleura’t (Mataró). Monitora.
2000-2004
·         J.Barba i Sentry . Acompanyant d’autobús escolar amb persones disminuïdes
 
PROJECTES
 
 
2016-2015
Contractada per a:
·         Recerca i estudi de la història de dos edificis conventuals de la ciutat de Mataró.
·         Recerca historiogràfica: "L'abastament d'aigua a la ciutat de Mataró: recull històric i documental".
2014
·         Entrevistada per al projecte de documental: El llegat de Viladomat a Mataró, el Conjunt dels Dolors. Participo com a historiadora en aquest projecte de Batecs produccions juntament amb membres del Museu Arxiu de Santa Maria i personalitats destacades com el Dr. Francesc Miralpeix, la Sra. Àngels Soler i la Sra. Carme Clusellas.
https://documentalelconjuntdelsdolors.wordpress.com/el-documental/
 
EDUCACIÓ I FORMACIÓ
 
Màster Oficial en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic. Màster oficial de la Universitat Autònoma de Barcelona i Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Graduada en Història de l’Art  per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treball Fi de Grau amb qualificació de Matrícula d’Honor: Catalogació i estudi dels cartrons barrocs de “Les Santes” de 1779, obra de Joan Carles Panyó i Figaró.
2015    Curs Museografia i Gestió de Museus impartit per Arte Sostenible.
2014    Curs Gestió de Galeries d’Art impartit per Arte Sostenible. Professor: Jaime López.
2000    Títol de Batxillerat Artístic. Institut Alexandre Satorras de Mataró
1997    Títol d’Educació Secundaria Obligatòria. Col·legi Cor de Maria de Mataró
1995    Títol de Graduat Escolar. Col·legi Cor de Maria Mataró.
 
 
 
FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: TEATRE, DANSA i ART
2014 - 2016 Tap Dance a l’Escola de Dansa Marta Bustamante (Mataró).
2012 - Curs intensiu d’Improvisació teatral (Aula de Teatre, Mataró).
2010-2012 – Curs d'acrobàcia a l'Associació Cronopis.
1998 - 2008  Aula de Teatre de Mataró. Cursos de teatre amb un total de 847 hores lectives. Especialització en tècnica clown.
2008 -Cursat monogràfic clown de circ
2004 -Curs anual monogràfic de clown. Amb Merche Ochoa i Toni Arteaga.
2003 -Curs anual monogràfic de clown. Amb Merche Ochoa i Toni Arteaga.
2002 -Curs anual: 3r. nivell d’interpretació teatral. Representació al Teatre Monumental de l’obra El criat de dos amos de Carlo Goldoni, dirigida per Jordi Pons.
2001 -Curs anual: 2n. nivell d’interpretació teatral. Representació al Teatre Monumental de l’obra Antígona de Salvador Espriu, dirigida per Pere Anglas.
2000 -Curs anual: 1r. nivell d’interpretació teatral
1999 -Curs anual: Joves, iniciació al teatre                   
1998 -Monogràfic de teatre amb Fulgenci Mestres i Joan Montanyes: “Monti"
Des de 1990 he anat realitzant cursos i estudis artístics de dibuix i altres tècniques plàstiques.
                                                                                      
IDIOMES
Català: nadiu. Lectura, escriptura i expressió oral excel·lent.
Castellà: nadiu. Lectura, escriptura i expressió oral excel·lent.
Anglès: upper-intermediate level B2. Cursant estudis FCE.
Francès: cursant estudis.
Italià: comprensió oral i escrita. No parlat.
 
ASSISTÈNCIA A SEMINARIS I CONGRESSOS
2015
3 de desembre: Simposi Internacional VIRI ANTIQUI. “El retrat escultòric masculí en les col·leccions antiquàries” i conferència de clausura del simposi a càrrec del Dr. Stephan Schroeder. Museu d’Arqueologia de Catalunya.
24 a 27 de novembre: Simposi “La mirada europea a América, a partir de 1914: museus, col·lecciones e investigadores”. Museu de Cultures del Món de Barcelona.
I Jornada d’Estudis Magistri Cataloniae (Universitat Autònoma de Barcelona)
2013 - 2014
Diversos seminaris i conferències. Tardes culturals al Col·legi d’Aparelladors.
http://www.tedetertulia.com/index.php/programacio/cursos-i-conferencies
Desembre 2012
 Seminari i conferències a Caixa Fòrum dins l’exposició “Antes del Diluvio” sobre art del Pròxim Orient: http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/antes-del-diluvio-mesopotamia-caixaforum-barcelona-esp__816-c-17311__.html
 
CAPACITATS I APTITUDS SOCIALS
He treballat en diferents àmbits de l’educació teatral amb infants que pateixen disminució física i psíquica i persones amb problemes de salut mental. La meva formació en l’àmbit del teatre i la disciplina del clown m'han servit per desenvolupar una gran capacitat social i experiència alhora d’enfrontar-me als treballs que requereixen la presència de públic, tals com guia cultural o conferències.
Actualment sóc voluntària al Casal de la Gent Gran Jaume Terradas de Mataró co-dirigint artísticament el grup "Cors Alegres".
 
CAPACITATS I APTITUDS ORGANITZATIVES
·         En l’àmbit de la història de l’art realitzo tasques de documentació i catalogació de peces artístiques i organització documental.
·         Formo part de l’organització de la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro de Besalú: 
·         http://www.quevolsfer.cat/la-fira-de-forjadors-de-besalu-somple-de-caliu/
·         En l’àmbit del teatre he dirigit i format part de diverses companyies  i productores.
·         He desenvolupat diverses tasques d’organització tals com coordinació de grups d’esplai i de treball.
 
  
CAPACITATS I APTITUDS TÈCNIQUES
Ruth Garcia López
 
Microsoft Word, Excel i Power Point. Coneixements bàsics en Photoshop. Coneixements bàsics programes de catalogació museística.
Títol de mecanografia: 275 pulsacions per minut.
Domini de diferents tècniques artístiques: dibuix, aquarel·la, tinta xinesa,...
 
 
 
 
 



Dilluns, 22 de maig

15.- ARTISTES I CONFERENCIANTS (JOAN DE LA OSSA ABELLAN)

"vivim en un mon salvatge... deixem que l'art ens uneixi."

 
 
 
 
                JOAN DE LA OSSA ABELLAN
 
Neix a Mataró al 1960. La seva primera participació artística, la realitza  l’any 1973 en el marc d’un concurs internacional de cartells,  on aconsegueix el 3er. Premi.
 
Completa la seva formació en dibuix, pintura i gravat amb el mestre  Gregorio Sabillón, i a partir de 1980, any en que realitza la seva 1a exposició individual a Mataró, no ha deixat de participar en concursos i exposicions, tant col·lectives com individuals.
 
En les mostres compartides, ha col·laborat amb artistes de la talla de Gregorio Sabillón, Marga Juliá, Glauco Capozzoli, Margit Cokcsis, etc
 
 
Treballa en la majoria de tècniques pictòriques: oli, tremp d’ou i decaseína, acrílic, aquarela, punta de plata, etc.
 
El seu art, s’emmarca dins d’una figuració amb trets surrealistes i metafísics,  on destaca el seu virtuosisme tècnic i acurat, amb un ús d’un dibuix refinat i un color i brillantor, que ens recorda que es hereu del “Gran taller Europeu”.
La seva obra està representada a col·leccions públiques i privades de Mataró, Barcelona, Girona, Besalú, Olot, Olias del Rey, Madrid, Sevilla, A Coruña, Viena, Bremen, Miami, Rochester (Nova York), Tegucigalpa (Hondures), Mèxic, etc.
 
 
Actualment té un taller-escola a Mataró, on imparteix classes de dibuix i pintura amb Manuel Prieto, mentre prepara projectes i exposicions.
 
 
 
Obra de Joan de Ossa
Obra de Joan de la Ossa
 
 
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Amb destacats pintors de l'esat Espanyola
 
JOAN DE LA OSSA ABELLAN
 

 
 



Dilluns, 22 de maig

16.- ARTISTES I CONFERENCIANTS (GENIS MAYOLA I SERRAT)

Sense renunciar a integrar tot allò de bell que ens arriba d'altres cultures, treballem a diari per conservar i fer créixer tot el que, durant segles, ens han llegat els nostres avantpassats.
 
 
 
 
 
Genís Mayola Serrat va néixer a Sant Pere de Torelló (Osona) el 1949. Es considera, però, pels anys que fa que viu i treballa a la capital del Maresme, mataroní d’adopció. 

A nou anys s’inicià en el camí de la música cantant en una escolania. Considera que tot el que sap de música ho ha après cantant.
 
Estudia la carrera de magisteri i s’especialitza en l’àrea de música.

Cursa els seus estudis musicals al Conservatori de Badalona.
 
 
 
Decideix cantar les seves pròpies cançons arran de l’assassinat del cantautor xilè Víctor Jara durant el cop d’estat de Pinochet l’any 1973. Funda aleshores el grup de folk Verderol.
 
 
Ha intentat sempre fer una cançó compromesa amb el seu temps i la seva societat. És ben conscient que una cançó no canviarà el món, però sap que la música pot fer prendre consciència a qui la canta i a qui l’escolta, donant-li forces per lluitar per un món més just i més solidari.
 
 
Com a cantautor ha guanyat diversos premis, entre altres:
 
Primer Festival de Cançó Catalana del Maresme (1976)
 
Festival de Noves Veus de la Cova del Drac (1977) 
 
 
Festival de Cançó Marinera de Palamós (1980). 
 
 
Arran del Festival de la Cova del Drac, la discogràfica RCA li proposa un contracte professional.
 
 
Després d’una profunda reflexió, ell es decanta per continuar la seva feina d’educar a través de la música.
 
 
Ha musicat poemes de Paul Éluard, Miquel Desclot,  Miquel Martí i Pol i el mataroní Josep Punsola. 

Ha escrit nombroses cançons per a Primavera per la Pau, a més de tres cantates: Cantata de la terra sense mal (sobre poemes de Pere Casaldàliga) , Nosaltres som part de la terra (sobre un text del cap indi Seattle) i La Passió del segle XXI, una cantata profana sobre els dolors, tristeses i penes de les persones del segle XXI, però alhora també de les seves joies i esperances.
 
   L’any 1983 decideix compartir el seu cant amb tothom qui vulgui posar la         seva veu al servei de la pau, i inicia el camí de Primavera per la Pau, coral       especialitzada en cants de pau i solidaritat.
 
 
 
Ha dirigit el Cor Madrigalista de Mataró i les corals infantils Clau d’Estel i Clau de Lluna. I també la Coral Clau de Nit, formada per pares i mares de l’Escola Gem de Mataró.
 
 
Ha participat en nombrosos homenatges a Miquel Martí i Pol, amb qui l’unia una gran amistat.


 
 

    





















Ha col·laborat igualment amb Josep M. Cusachs en obres de poesia i música, com Rapsòdia catalana 1 i 2, Homenatge a Josep Punsola, Homenatge a mossèn Cinto Verdaguer o el Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra i Homenatge a Joan Maragall.
 
 
 
S’inicia en la seva faceta d’actor amb en Carles Maicas amb l’obra d’Yves Lebeau, El cant de la balena abandonada, aconseguint diversos premis  d’interpretació.  Amb en Josep Mª Cusachs actua en l’obra Adreça                  desconeguda, i amb en Joan Peran a La Comèdia dels errors.

 
 
Col·laborador assidu de la Sala Cabanyes (Mataró), ha dirigit l’orquestra i els cors d’Els Pastorets, a més de preparar els arranjaments i encarregar-se de la direcció musical d’obres com Oliver i  El mag d’Oz amb en Toni Blanc i  Els pirates del Maresme dirigida per en Joan Peran.
 
 
 
 
La tardor de 2004 participà com a actor i músic en el Festival Entre Cultures de Tortosa amb la direcció musical de l’obra Entre dos mons: El dibbuq, dirigida per Moisès Maicas i amb l’assessorament de Ricard Salvat. L’obra s’interpreta també a Mataró.
 
 
 
Director i arranjador de la música de La fira de l’amor, obra basada en els poemes d’amor de Bertold Brecht amb música de Kurt Weill, estrenada al Versus Teatre. I amb el mateix director crea i dirigeix la música de El mariner, del portuguès  Fernando Pessoa, estrenada a l’Espai Brossa. També escriu la música de l’obra d’Agustí Bartra El tren de cristall, estrenada el 14 d’abril al convent de Sant Agustí en el marc de la setmana dedicada a aquest escriptor. L’any 2010 participa com a director musical a la setmana de l’Espai Brossa amb l’obra L’acte inconnue del dramaturg francès Valerie Novarine
 
 
Amb en Josep Rodri, participa com a actor a les obres Morir a Bagdad, Violències,  Làcrima, Parla’m de la mar i Ferro colat.
 
Ha participat en la pel·lícula “El juego del ahorcadado” de Manuel Gómez Pereira.
 
El dia 4 de juny del 2011 estrena a Mataró com a protagonista el musical “Un violinista a la teulada” fent el paper de Tevie i sota la direcció de Joan Peran.
Participa també en “El diari d’Anna Frank” interpretant el paper de pare de l’Anna a més de fer d’ajudant de direcció i preparar el muntatge musical.
 
 
Cançó d’amor i de guerra, Romeu i Julieta, Ball d’agost, Adreça desconeguda són altres de les obres en les què ha participat..
 
 
 
 
 
En aquests moment està en plena preparació de les obres Oleanna i el musical Els Miserables, on ha estat designat director musical i interpretarà també el paper de Jean Valjean.
 
Ha enregistrat diversos Cds. Amb Primavera per la Pau: Nosaltres som part de la terra, amb la col·laboració d’en Lluís Llach, Cantata de Santa Maria de Iquique amb la col·laboració d’Indio Juan, i el DVD Cantata de la Terra sense Mal, sobre textos de Pere Casaldàliga. Personalment ha editat  el CD Oratges on musica  temes dels seus poetes preferits.
 
 
Genis Mayola i Serrat
 
 



Dilluns, 22 de maig

17.- JOC DE CARTES

 
 
"
                                                                                 
 
 
 
 
 
 
L’obra
 
 
Després d’haver portat a escena dues obres rellevants en el món del teatre (Un Violinista a la Teulada i El Diari d’Anna Frank) on els textos tocaven de prop el món jueu, ens vam quedar amb les ganes de fer una obra de text i producció pròpia. El Violinista va ser un musical, i El Diari d’Anna Frank la teatralització a la italiana dels escrits d’una nena en el seu diari. Ara tocava fer una cosa de format diferent. Després de donar-li moltes voltes, vàrem optar per fer una obra de petit format, molt a prop del públic (si pogués ser a tocar de la primera fila d’espectadors) i amb uns textos que, sense cap mena de dubte ni doble interpretació, toquessin i expliquessin els sentiments jueus (o d’un jueu) enfront dels seus opressors.


 
Ens vàrem decantar per l’estil de teatre epistolar, que ens va semblar que permetien explicar millor els sentiments que flueixen, de vegades amagats, darrera de la història formal explicada per les paraules. Aquest recurs teatral ens permet enfrontar dos mons d’una manera directa i personal.
 
 
A l’hora de buscar i localitzar l’argument ens va semblar que valia la pena endinsar-nos en un moment de conflicte viscut per la raça jueva i que alhora pogués tenir una interpretació universal i atemporal. Que la història que expliquéssim, pogués ser ubicada en qualsevol lloc del món i del temps. Ens va ser molt fàcil localitzar la nostra obra en els anys i fets viscuts pel jueus a l’Alemanya dels anys previs a la Segona Guerra Mundial.
 
 
Vam concloure que el text de Katherine Kressmann Taylor era els més adequat per als nostres propòsits, en haver estat considerat la crítica més ferotge que s’ha escrit mai sobre el nazisme.
 
 
El text, en format de 20 cartes, es converteix en un diàleg punyent i diabòlic, amb un final sorprenent. Un d'aquests finals que després de veure'ls, no requereixen de més paraules.
                                                                                              
ESPAI ESCÈNIC
 
L’espai escènic està concebut perquè el públic pugui veure tot el que fan els dos personatges des de qualsevol angle, basant-nos en la antiga tècnica del teatre circular. Els actors actuen en la part central envoltats pel pati de butaques. D’aquesta manera els espectadors poden gaudir des d’una distància mínima de tots els gestos, silencis, i mirades dels actors.
 
A l’espai central hi ha apareixen diferenciades les dues zones on els actors actuen, com si dels diferents països es tractés, encara que, sovint, aquesta línia imaginària que els separa és traspassada per algun d’ells per poder fer les entregues de les cartes. Fins i tot es traspassa amb les mirades, com si la distància geografia no existís.
 
De complements escenogràfics hi ha els justos que el text requereix perquè res no molesti a aquest. S’ha intentat crear la màxima sensació d’intimitat possible, la que és necessària quan es llegeix una carta, sobre tot en aquell temps, lluny de les facilitats de comunicació que tenim ara.
 
 
La il·luminació és bàsica, retallant les dues zones diferenciades, i passant paulatinament d’un color càlid que ajuda al to d’amistat que recreen les primeres cartes, a un color fred, a mesura que el temps va passant i els personatges es distancien.
 
 
Tanmateix, la presència de Hitler no semblava inquietar majoritàriament els governs d'Europa i Amèrica. El setembre de 1938, després de vuit dies i vuit nits de festejos nazis al camp dels antics Zeppelins de Nüremberg, l'ambaixador de França a Alemanya assenyalava: "La ciutat del Sant Imperi, habitada pel fantasma de Wagner, s'ha convertit en el lloc on la reflexió i el sentiment s'ajunten en un culte al record del passat i de les grans ambicions del futur ". Una d'aquestes ambicions era ocupar París. Cosa que van fer pocs anys després d'aquells fets.
 
 
 
DIRECCIÓ ESCÈNICA
 
La direcció escènica ha anat a càrrec de Joan Peran, mataroní i relacionat amb les arts escèniques de la ciutat des de ben jove.
 
S’inicia en el món teatral l’any 1974 a partir d’un treball de fi de curs de Batxillerat despertant l’interès per el teatre com a forma d’expressió cultural. Funda el grup de teatre Fesomies del Foment Mataroní, que més tard s’integra en el grup de teatre El Tramvia de la mateixa entitat, on comença a dirigir algun muntatge. Des de 1993 col•labora assíduament amb Sala Cabanyes realitzant tasques d’actor i director. A nivell teatral es forma amb Comediants i Joglars, i ha obtingut en diverses ocasions la col•laboració del grup Dagoll Dagom en els seus muntatges, amb els qui manté una excel•lent relació fruit del muntatge Nit de Sant Joan. També formà part de la junta que va crear la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Maresme (Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya) com a representant de Sala Cabanyes.
 
Com a actor ha participat en muntatges com Retaule d’un impossible diàleg d’Oriol Vergès (direcció de Pep Llauder i producció d’El Tramvia); Ball robat de Joan Oliver (direcció d’Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia); Noé al port d’Hamburg de Joan Oliver (direcció d’Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia); Cambrera nova de Joan Oliver (direcció d’Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia); El senyor Josep falta a la dona de Santiago Rusiñol (direcció Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia); Quim federal de Salvador Espriu (direcció Quim Buquet i producció d’El Tramvia); Els Pastorets (producció de Sala Cabanyes); El retaule del flautista de Jordi Teixidor (direcció Enric Mons i producció Sala Cabanyes); Morir a Bagdad (direcció de Josep Rodri i producció del Col•lectiu de Teatre per la Pau).
 
 
Com a actor i director alhora, ha participat en muntatges com Éxode de Baltasar Porcel (producció d’El Tramvia), La nau de Josep M Benet i Jornet (producció de Fesomies), Godspell de Stephen Schwartz i Michel Tebelak (producció de Fesomies).
 
.
 

 
Ha dirigit els següents muntatges teatrals:
 
 
  • Allò que tal vegada s’esdevingué de Joan Oliver, producció de Sala Cabanyes, temporada 1993-1994. Guanyadora de 7 guardons.
  • Dol d’alivio, de Santiago Rusiñol, producció de Sala Cabanyes, temporada 1994-1995.
  • Taller de fantasia, de Josep M. Benet i Jornet, producció de Sala Cabanyes, temporada 1996-1997.
  • La comèdia de l’olla, de Plaute, producció de Sala Cabanyes, temporada 1997-1998.
  • Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom, producció de Sala Cabanyes, temporada 1998-1999.
  • L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, producció de la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Maresme. Temporada 2000-2001.
  • La comèdia dels errors, de William Shakespeare, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2003-2004. Guanyadora de 11 guardons.
  • Els pirates, de Gilbert & Sullivan, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2004-2005, i 2005-2006
  • Un violinista a la teulada, de Joseph Stein, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2011-2012, i 2012-2013
  • El Diari d’Anna Frank, de Frances Goodrich i Albert Kackkett, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2012-2013, i 2013-2014. Guanyadora de 18 guardons.
 
També ha dirigit:
 
  • El concert espectacle Cantata Laxaton de Les Luthiers, producció del Cor Madrigalista de Mataró. Temporada 2005-2006.
  • La sèrie De cap per avall per a les televisions locals, producció de La Costa Produccions i Televisió de Mataró. Temporada 1999-2000
 
Cal destacar que amb el muntatge L’auca del senyor Esteve va assolir el premi de Maresmenc de l’any 2001 dins de l’àmbit cultural, escollit per els lectors del diari El Punt.
 
 

EQUIP ARTÍSTIC 
 
                                                                                                                                                        Martin  Genís Mayola
Max     Josep M. de Ramon
 
Direcció escènica:   Joan Peran
Espai Escènic:   Joan Peran i Josep M. de Ramo 
Vestuari:   Josep M de Ramon
Il·luminació:   Ramon Radó
So:   Ramon Torres
Caracterització:   Pradi González
Disseny gràfic:   Enric Punsola
Direcció de producció:   Montserrat Horta
Direcció tècnica i regidoria:   Miquel Ros 
Adjunt a direcció:   Xavier Giribés
Assessorament lingüístc   Magda Huguet
Reportatge fotogràfic:    Jordi Molins i Enric Punsola    
Espot publicitari:     Pere Vázquez
 
          
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



Dilluns, 22 de maig

18.- JOC DE CARTES (JOSEP M. DE RAMON)

Josep Maria De Ramon treballa molt i per amor a l’art, en gran part. La feina que li dóna un sou es troba en una empresa tèxtil en la que fa de dissenyador. “Em dedico a la creació i aplicació de la part de les imatges, que el resultat global de la peça sigui viable”, detalla De Ramon. Anteriorment havia treballat en la creació d’estands i en la part tècnica de construcció de decorats, tant de televisió com de teatre, “però sempre en un terreny creatiu que és el més divertit”, puntualitza el dissenyador.
 
A banda de la seva vessant professional, Josep Maria De Ramon aplica els seus coneixements i la seva formació a altres aspectes, encara que aquests no li aportin una retribució, almenys, econòmica. D’una banda, és membre de la Junta del Centre Catòlic, que engloba tres entitats: l’escola Balmes, la Unió Esportiva de Mataró i la Sala Cabanyes. En aquesta darrera, la seva participació també és activa. 
“Intento ser un més, aportant el que sé i el que puc, dono un cop de mà a la part tècnica, col·laboro amb les comparses, amb els muntatges, he dissenyat vestuaris...”, enumera l’activista. A més, ha dirigit espectacles de gran envergadura com Els Pastorets o Blancaneus i els Set Nanets. Ni tan sols la interpretació queda fora del seu abast: ja fa uns anys que encarna el paper de Satanàs en l’obra nadalenca per excel·lència. Tot plegat el va conduir a presidir la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, creada ara fa tres anys.
 
 
L’acció voluntària, però, no s’acaba aquí. De Ramon dedica moltes hores en infinitat de comissions per organitzar esdeveniments rellevants a Mataró: la Cavalcada de Reis, Les Santes, l’Enterrament de la Sardina del Dimecres de Cendra... Una feina d’equip molt valuosa que, sovint, passa per alt i queda eclipsada pels resultats finals.
 
 
“Cal recuperar la col·laboració”
 
Si alguna cosa porta feina i no es cobra hi aniré perquè és el meu destí Si algú sap què vol dir treballar de franc, aquest és Josep Maria de Ramon.Com moltíssimes persones a la ciutat, destina gran part del seu temps a treballar pel bé de la comunitat. A més, té una idea molt concreta del què és i ha de ser el voluntariat. “Penso que amb la col·laboració especialitzada es poden arribar a fer moltes coses”, afirma el dissenyador. Considera que, si cadascú aporta els seus propis coneixements, creant una activitat amb especialització, els beneficis són múltiples, “es creen unes eines molt potents que són les que mouen la societat”, assegura De Ramon. Així mateix, creu que avui dia és costum dependre de l’administració però que hi ha altres solucions. “Hem oblidat aportar cadascú la seva formació i ho hem de recuperar”, opina Josep Maria.
 
 
Sóc normal, creatiu en el més ampli sentit i m’agrada treballar en equip. Un llibre? “El fantasma de l’òpera”, de Gastón Leroux. Una pel·lícula? “Dentro del laberinto”, de Jim Henson amb David Bowie. Un viatge? Els que encara no he fet. Una festa Per suposat, Les Santes de Mataró, i un raconet per l’Enterrament de la Sardina. Un somni Que deixéssim la mania de fer lectures negatives de les coses, que aprenguéssim tots plegats a fer les coses en positiu
 
 
 
 
Josep Maria de Ramon
 
 



Dilluns, 22 de maig

19.- JOC DE CARTES (JOAN PERAN)

 
(Mataró, 1959) és un director de teatre mataroní.
 
 
S’inicia en el món teatral l’any 1974 arrel d’un treball de fi de curs de Batxillerat despertant l’interès per el teatre com a forma d’expressió cultural. Funda el Grup de teatre Fesomies del Foment Mataroní, que més tard s’integra en el grup de teatre El Tramvia de la mateixa entitat. Des de 1993 col·labora assíduament amb Sala Cabanyes realitzant tasques d’actor i director. 
 
Es forma amb Comediants i Joglars, ha obtingut en diverses ocasions la col·laboració del grup Dagoll Dagom en els seus muntatges, des de la coneixença arrel del muntatge Nit de Sant Joan, quan va ser produït per Sala Cabanyes. 
 
 
 
Va pertànyer al grup de persones que fundà la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Maresme, vinculada a la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya com a representant de Sala Cabanyes.
 
Faceta d'actor
 
Ha participat en muntatges com:
 
 
  • Retaule d’un impossible diàleg d’Oriol Vergès (direcció de Pep Llauder i producció d’El Tramvia).
  • Ball robat de Joan Oliver (direcció d’Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia). 
  • Noé al port d’Hamburg de Joan Oliver (direcció d’Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia). 
  • Cambrera nova de Joan Oliver (direcció d’Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia). 
  • El senyor Josep falta a la dona de Santiago Rusiñol (direcció Esteve Vallmajor i producció d’El Tramvia). 
  • Quim federal de Salvador Espriu (direcció Quim Buquet i producció d’El Tramvia) 
  • Els Pastorets (producció de Sala Cabanyes). 
  • El retaule del flautista de Jordi Teixidor (direcció Enric Mons i producció Sala Cabanyes); Morir a Bagdad (direcció de Josep Rodri i producció del Col·lectiu de Teatre per la Pau).
 
 .Faceta de director
 
Com a director i actor alhora, ha participat en muntatges com:
 
  • Èxode de Baltasar Porcel (producció d’El Tramvia). 
  • La nau de Josep M Benet i Jornet (producció de Fesomies). 
Godspell de Stephen Schwartz i Michael Tebelak
 
I com a director, exclusivament:
·        Allò que tal vegada s’esdevingué de Joan Oliver, producció de Sala Cabanyes, temporada 1993-1994. Guanyadora de 7 guardons.
          1.     II Concurs de teatre Vila de Centelles:
          2.     3r premi al millor muntatge.
          3.     2n premi a la millor escenografia, Josep M de Ramon.
          4.     2n premi al millor actor de repartiment, Dani Escorsa.
          5.     3r premi a la millor direcció.
          6.     II Concurs de teatre de Piera:
          7.     2n premi a la millor escenografia, Josep M de Ramon.
          8.     2n premi al millor actor de repartiment, Dani Escorsa.
  • Dol d’alivio, de Santiago Rusiñol, producció de Sala Cabanyes, temporada 1994-1995.
  • Taller de fantasia, de Josep M. Benet i Jornet, producció de Sala Cabanyes, temporada 1996-1997.
  • La comèdia de l’olla, de Plaute, producció de Sala Cabanyes, temporada 1997-1998.
  • Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom, producció de Sala Cabanyes, temporada 1998-1999.
          1.     Premi al millor muntatge de la temporada (Sala Cabanyes).
 
          2.     Premi a la millor actriu de la temporada (Sala Cabanyes), Lurdes             Fabrés.
 
  • L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, producció de la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Maresme. Temporada 2000-2001.
          1.     Premi de reconeixement a la tasca realizada (Ajuntament de                   Tordera) en la direcció del muntatge.
          2.     Premi al maresmenc de l'any (àmbit cultural) escollit per lectors del         diari El Punt, per la direcció del muntatge..
 
  • La comèdia dels errors, de William Shakespeare, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2003-2004. Guanyadora de 11 guardons.
  • IV Concurs de teatre còmic de Les Garrigues:
          1.     1r premi al millor muntatge.
          2.     Menció especial al millor vestuari, Núria Grau.
 
          3.     Menció especial a la millor direcció.
 
 
  • XXXI Concurs de teatre premi Ciutat de Calella:
          1.     3r premi al millor actor de repartiment, Enric Punsola.
  • X Concurs de Teatre de Les Corts (Barcelona)
          1.     1r premi al millor vestuari, Núria Grau.
          2.     2n premi al millor actor de repartiment, Genís Mayola
  • X Concurs de Teatre de Malgrat de Mar.
          1.     3r premi al millor muntatge.
          2.     1r premi al millor actor de repartiment, Genís Mayola.
          3.     3r premi a la millor actriu de repartiment, Diana Gàmez.
          4.     2n premi al millor actor principal, Enric Punsola.
          5.     3r premi a la millor direcció.
  • Els pirates, de Gilbert & Sullivan, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2004-2005, i 2005-2006.
 
          1.     Premi a la millor actriu de repartiment de la temporada (Sala                    Cabanyes), Encarna Hernández
 
          2.     Premi al millor actor de repartiment de la temporada (Sala                       Cabanyes), Àlex Gelada.
 
 
  • Un violinista a la teulada, de Joseph Stein, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2011-2012, i 2012-2013
          1.     Premi a la millor actriu de repartiment de la temporada (Sala                   Cabanyes), Mireia Lorente.
          2.     Premi a la millor cançó de la temporada (Sala Cabanyes), "Si                   arribés a ser ric".
  • El diari d’Anna Frank, de Frances Goodrich i Albert Kackkett, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2012-2013, i 2013-2014. Guanyadora de 18 guardons.
          1.     Sala Cabanyes, premis de la temporada 2012-2013
          2.     Premi al millor vestuari, Núria Grau
          3.     Premi a la millor escenografia, Marc Abril
          4.     Premi a la millor actriu de repartiment, Anna Capdaigua
 
          5.     Premi al millor actor principal, Genís Mayola
 
 
  • 35è Concurs de teatre vila Pineda de Mar
          1.     1r Premi a la millor il·luminació, Ramon Radó
          2.     1r Premi al millor actor principal, Genís Mayola
          3.     3r Premi a la millor companyia, Sala Cabanyes
  • IX Concurs de teatre de Sant Feliu de Guíxols
          1.     1r Premi a la millor escenografia, Marc Abril
          2.     3r Premi per votació del públic
          3.     2n Premi a la millor actriu de repartiment ex aèquo, Imma Gironès
          4.     2n Premi a la millor actriu de repartiment ex aèquo, Marga Selva
          5.     2n Premi a la millor actriu principal, Mireia Lorente
          6.     2n Premi al millor actor principal, Genís Mayola
 
          7.     1r Premi a la millor companyia, Sala Cabanyes
 
 
  • XL Concurs de teatre premi Ciutat de Calella
          1.     3r Premi a la millor actriu principal ex aèquo, Mireia Lorente
          2.     3r Premi al millor actor principal, Genís Mayola
          3.     3r Premi a la millor direcció
          4.     2n Premi a la millor companyia, Sala Cabanyes
  • Joc de cartes, basat en el text Adreça desconeguda de Katherine Kressmann Taylor, producció de Sala Cabanyes. Temporada 2013-2014, 2014-2015 i 2015 2016. Guanyadora de 13 guardons:
  • 3a Mostra de teatre de Calaf
          1.     Premi al millor muntatge per votació del públic.
  • XXV Concurs de teatre del Foment Martinenc
          1.     1r Premi al millor muntatge per votació del públic
          2.     1r Premi a la millor escenografia, Josep M de Ramon i Joan Peran
          3.     1r Premi al millor actor principal ex aequo, Josep M de Ramon
          4.     1r Premi al millor actor principal ex aequo, Genís Mayola
 
          5.     2n Premi a la millor direcció
 
 
  • XXXIII Jornades de teatre d'Ulldecona
          1.     1r Premi al millor muntatge
  • 37è Concurs de teatre Vila Pineda de Mar
          1.     3r premi a la millor companyia, Sala Cabanyes
          2.     3r premi a la millor direcció, Joan Peran
          3.     3r premi al millor actor protagonista, Josep M de Ramon
          4.     1r premi al millor actor protagonista, Genís Mayola
  • 42è Concurs de teatre premi Ciutat de Calella
          1.     3r premi al millor actor protagonista, Josep M de Ramon
          2.     2n premi al millor actor protagonista, Genís Mayola
  • 20è Concurs de teatre premi Vila de Malgrat de Mar
          1.     3r premi a la millor companyia, Sala Cabanyes
          2.     2n premi a la millor direcció
          3.     2n premi al millor actor protagonista ex-aequo, Genís Mayola
          4.     2n premi al millor actor protagonista ex-aequo, Josep M de Ramon
  • Ball d'agost, de Brian Friel, producció de Sala Cabanyes, temporada 2015-2016.
 
 També ha dirigit:
 
  • El concert espectacle Cantata Laxaton de Les Luthiers, producció del Cor Madrigalista de Mataró. Temporada 2005-2006.
  • La sèrie De cap per avall per a les televisions locals, producció de La Costa Produccions i Televisió de Mataró. Temporada 1999-2000.
  • Lectura dramatitzada de Lo tres de nou, de Raimon Casas, en la presentació del llibre Lo tres de nou, Quadret de costums de Valls, Edició, notes i estudi complementari de Xavier Brotons, a la llibreria Dòria Llibres, de Mataró. Any 2015. Organitzat per la colla gegantera Cap Grossos de Mataró.
  • El Concert del Centenari de Sala Cabanyes, ofert com a regal a la ciutat de Mataró com a regal pel seu suport constant. Es tracte d'un recorregut per la musica dels espectacles musical que han passat per el teatre de la Sala. Produït per Sala Cabanyes, i amb direcció musical de Genís Mayola, es va realitzar en el teatre Monumental del Mataró, en la temporada 2016-2017.
Ha traduït al català dos muntatges produïts per Sala Cabanyes:
 
 
 
  • Mamma mia, el musical, dirigida per Antoni Blanch.
  • Un violinista a la teulada, del que també en va realitzar la direcció.
 
 
Cal destacar que amb el muntatge L’auca del senyor Esteve va assolir el premi de Maresmenc de l’any 2001 dins de l’àmbit cultural, escollit pels lectors del diari El Punt.
 
Joan Peran
 



Dilluns, 22 de maig

11.- ARTISTES I CONFERENCIANTS (POL CODINA FONT)

La cultura com la forja és mil·lenària, es transmet de generació en generació i evoluciona sense perdre ni l'essència ni el sentiment.
 27 de maig del 1983
Viu i treballa a Mataró,
 
 
Finalitzat el batxillerat artístic a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, entra a estudiar el Cicle Formatiu de Graduat Superior de Disseny Industrial a l’Escola d’Art i Disseny La Massana de Barcelona. Actualment treballa al taller del seu pare Rafel Codina March; mestre artesà de la forja Catalana.  És la quarta generació de forjadors en el taller de la Serralleria March de Mataró, negoci reconegut per la Generalitat de Catalunya com a empresa centenària Catalunya com a empresa centenària. 
 
  
Exposicions i Projectes 2016
 
 
Columna, Vètebres, Saxofon, Naixement, Meduses
Fira de Forjadors i Artistes dek Ferro a Besalú. Exposició a Can Llauders amb  les obres:
 
Columna, Vèrtebral, Saxofons, Naixement, Meduses
 
 
Professor dels tallers d'Introducció a l'escultura a l'espai La Destil.leria Espai Cultural de Mataró, temporada 205-2016.


2015
 
Entra a formar part de l'organització Acunç Promovent i organitzant la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro a Besalú. Aquest any a l'exposició ha participat amb la peça "Rap"


 
Taller d'introducció a l'escultura a l'espai la Destil.leria Espai Cultural de Mataró, temporada 2014 - 2015


Mostra Col·lectiva Sant Lluc 2015. Mataró. Obra:  “Ícar caigut”.
 
Participació en la realització del cartell d’enguany per ”La Marxeta”, organitzat per l’entitat mataronina Aplec, centre d’excursionisme de Mataró.
 
Exposició, La Figura i el retrat  en el fons d’art de la Fundació Iluro. Peça exposada “Medusa”.
 
 
Exposició en solitari Escultures Pol Codina, Espai Interiorista Aurum, Mataró.


 
2014
Escultura pública La  Font de la Mina vella, Vilassar de Mar. “ La Dona encantada “ Encàrrec de l’entitat per commemorar els 150 anys de la constitució de la societat Aigües de Mina vella, SCP - Aigües de Vilassar,  SLU.
 
Fira de Forjadors i artistes de ferro a Besalú amb la peça "Del fil d'Ariadna". Organitzat per "Acunç"

Exposició col.lectiva en ralació al tricentenari 1714, Som i serem, Espai Can Tena, Canet de Mar.

Exposició col.lectiva Seny i Rauxa, a l'espai cultural de La Destil.leria espai cultural de Mataró amb l'obra de "Ni cap ni peus".
 

Mostra col.lectiva St. Lluc 2014.  Mataró Obra: Sirena, 300 muses del Mar.
 
Col.laboració amb l'entitat Alterarte de Mataró. "Arbre dels desitjos" realitat pels tallers de formació i reinserció laboral.
 
Mostra de Forja a les drassanes de Barcelona amb Forja Viva. Guardonat amb el primer premi del concurs de forja. Peça a realitzar, reixa per finestral (entre els membres del jurat, Josep M. Plensa).

2013
Exposició al Museu Arxiu de Llavaneres, Forjant Camins. (Octubre - Novembre)
 
Realitzció de la imatge corporativa i el Cartell de la Festa Major de Mataró, Santes 2013.
 
 
Fira de Forjadors i Artistes del Ferro a Besalú amb la peça “El llegat”. Organitzat per Acunç”.
Mostra de Forja a les Drassanes de Barcelona amb Forja Viva. Concursant amb la peça
“Àncora”.
Arcadia Cafè Cultural, dins l'exposició Artistes per la igualtat de gènere.
Mostra Col.lectiva Sant Lluc 2013. Mataró. Obra: "Matarem el gall"2012
 
 
 















 
Mostra de Forja a les Drassanes de Barcelona amb Forja Viva. Obra exposada: "El Llegat".
El Buit, exposició col.lectiva del Dimarts del Llimoner, amb "El llegat" i "Llimones del llimoner":qudre col.lectiu amb Ricard Jordà, Manuel Prieto, Foni i Manuel Prieto.
 
Mostra Col.lectiva St Lluc 2012, Mataró. Obra "Llangardaix".


 
Col·laboració en la Mostra del Sant Pere més Alt 2010.
 
Espai Art i gent, exposició col·lectiva Set Escultors, Argentona.

Exposició col·lectiva, Diners amb valor afegit. Una proposta artística i solidària, organitzat per Escola Pia Santa Anna i  Ajuntament de Mataró.  Acció vinculada amb la Marató de TV3. Obra: “El pot de les corbates”.
 
Mostra de Forja de l'Associació Acunç de Besalú amb la peça: "Matarem el gall".



2011
Exposició col·lectiva, Bar Tenas. Cabrils
Exposició: Flamenco a La Casa de la Província, sala Romero Murube. Sevilla. 
Exposició Col·lectiva amb Dimarts del Llimoner.
Col.laboració en la Mostra del Sant Pere més alt 2011.
 
 
Mostra col.lectiva St. Lluc 2011. Mataró. Obra: "Fòssil ocell"
Dia Mindil del Parkinson participació en la realització del cartell/punt de llibre per l'acte.
 
2010
Noves adquisicions del fons d'art Mataroní, 2006-2006. Can Palauet, Mataró (febrer-abril)
 
 
Entra a formar part del grup artistic del Dimanrts al Llimoner de Mataró
Dia Internacional de les Dones, Mataró. Realització en directe al carrer d'un Mural col·lectiu amb membres del Dimarts del Llimoner. Mataró. (març)
Museu Monjo, Vilassar de Mar. Exposició Escultures 05-09, Pol Codina. (març)
 
És convidat junt amb diferents membre del Dimarts al Llimoer en la participació a l'exposició internacional De la musique avant tout chose, celebrada a Tamanraset (Argelia), dintre de la "Reencontre internacional d'Imzad" format part aixi de la col.lecció que ha de convertir-se en el proper Museu d'Imzad (juny) Obra "Teach me mother".
 
Exposició Casa Gòtica d'Argentona Escultures Pol Codina. (Juny-juliol)
 
Col.laboració en la Mostra del sant Pere més alt 2010
 
Figurativas '10. Finalista del 5é. Concurs de Pintura i Escultura Figurativa '10 de la "Fundación de las Artes y los Artistas".Obra: Gràvina.
 
Obra cedida i en exposició al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona)(EdT) Escultòric de Torrelavit 2010. Exposició d'escultures a l'aire lliure. (Juliol-Octubre)
 
Mostra Col.lectiva St. Lluc 2010. Mataró.L'art en el pessebre Mataroní. Can Palauet. Desembre-Gener 2011. Amb la peça: "Matarem el gall"
 
Co.lectiva Els Dimarts del Llimoner de Mataró. Galeria Tenas, Canet de Mar. (Desembre-Genera).
 
Col.lectiva Nadal. "60 Artistes...60 Obres". Gal-Art. (desembre-Gener)
 
2009
Col.leboració en l'exposició de Forja Viva (Barcelona) i mostra de forja al carrer.
 
V Exposció: Joves Artistes seleccionat perl col.lectiu Sant Lluc 2008. Àmbit 0, Ateneu de Mataró.
 
 
Col.laboració en la Mostra del Sant Pere Creació en directe de l'obra dedicada a Pepe Novellas: "Instrument de vent"
 
Mostra col.lectiva de Sant lluc 20019. Mataró
 
Col.laboració en la intervenció de 09-09-09.
 
Sala d'Esposicions de Caixa laietana, mataró. Obra: Trenca 9's

Exposició Punt de partida a Ca L'Arenas Centre d'Art, Museu de Mataró, Sala 2 en el cicle: Mirar endins. Interiors (temporada 2008-2009). Projecte i realització de l'escultura "Gràvina".
 
2008
Mostra col.lectiva per la temporada 2008 de l'espai enblanc, i corresponent exposició en sol.litari, titulada Profunditats.
Alimentaria '08 Barcelona. Realització dels expositors i escultura central per l'estand de Triticum, alta gastronomia de fleques.

Col.laboració en la Primera Mostra de Forja Artistica del Maresme de Dosrius (Argentona).
 
 
IV Exposició: Joves Artistes. Seleccionat pel col.lectiu Sant Lluc 2007. Espai Àmbit 0, Ateneu de Caixa Laietana, Mataró.
 
 
Col.laboració en la mostra del sanr Pere més Alt 2008. Creació en directe de l'obra, "Rocalles"
 
Col.lectiva '08. Masnou, Museu Monumental de Nàutica.
 
Realització de la portada de la 61ª Col.lectiva Sant Lluc.
 
Col.laboració amb l'exposició Un repte una resposta. Pintura Catalana S.XIX - XXI. Ateneu de mataró.
 
Fira d'Art d'Estrasburg 2008, representat per la Sala Parés de barcelona.
 
2007

61ª Mostra per la Co.lectiva Sant Lluc 2007. Ateneu de Mataró. Obra presentada: "Nua" (Selecció nat jove artista).
 
 
 
 
Creació del "Peix del Maresme", conjuntament amb Rafel
 
2006
II Exposició: Joves Artistes. Seleccionat pel col.lectiu Sant Lluc 2005. Sala d'exposicions Caixa Laietana.
60ª aniversari, Mostra per la Col.lectiva Sant Lluc 2006. Ateneu de Mataró. Obra presentada: Ser
 
2005
59ª Mostra per la col.lectiva de Sant Lluc 2005 Ateneu de Mataró. Obra presentada: "Vertebres" Seleccionat jove artista.
 
2004
Intervenció a l'espai Bar Cultural Arcàdia de Mataró, titulat: "Espines"
 
Institucions de les que forma part actualment:
Associació Sant Lluc per l'Art de Mataró
Acunç, forjadors de Besalú: Organització Fira de Forjadors i Artistes del Ferro de Besalú.
 
Institucions de les que n'ha format part:
Col.lectiu d'artistes "Els Dimarts del Limoner"
integrant de la comissió d'Exposicions de la Casa Gòtica d'Argentona.
 
Portant la tècnica de la forja més enllà dels ornaments funcionals
 
Pol Codina i Font
 
 



Dilluns, 22 de maig

10.- ARTISTES I CONFERENCIANTS (SALVADOR RIERA SOLSONA

"País petit, cultura sobirana"
 
Vaig néixer a Terrassa l’any 1959, però resideixo a Mataró.
 
Sóc enginyer de formació i vaig ser-ho de professió fins que la malaltia de Parkinson em va retirar l’any 2010. Aquesta circumstància, però, va ser el desencadenant que va fer brollar les meves inquietuds artístiques, fins aleshores arraulides, que s’han expressat mitjançant la poesia i la fotografia.
 
Escric poesia de manera habitual en català, però de diversos poemes n’he escrit també la versió en castellà i tinc poemes  traduïts a l’anglès, el francès, el neerlandès, l’italià i el portuguès.
 
Tot i haver començat fa poc temps a escriure poesia ja he rebut sis reconeixements literaris: un Tercer Premi al concurs de Sant Jordi (2011) del Casal Català de Paris, una menció al Premi Pepi Pagés (2011) de la Fundació OncoVallès de Granollers, una menció com a finalista del III Concurs de Llegendes de Catalunya (2013), una menció d’honor (2015)al XI Concurs per l’eradicació de la violència masclista, he guanyat (2016) el II Concurs de Microrrelats de la Biblioteca Antoni Comas, de Mataró i he rebut un Accesit en el IV Concurs de Microrrelats “Un tren d’històries”, organitzat per FGC. Fotografies meves han estat també premiades, fins a cinc ocasions, en diversos certàmens fotogràfics a Mataró o al Concurs Fotogràfic de Sant Jordi 2011 de l’Ateneu Barcelonès.
 
 
He publicat poemes en una antologia, “Nusos nus”, de poetes del curs de poesia de l’Ateneu Barcelonès; en el recull “Poesia Solidaria 2013”, editat per Parnass Ediciones; al llibret “Silenci”, publicat pel col·lectiu Planeta Lletra; en el recull “Voces desde el laberinto”, editat per Parnass Ediciones i en el projecte Agatha de poesia solidaria amb l’autisme que ha editat Viena Edicions l’any 2014.
 
He complementat la meva formació artística cursant els 3 cursos de poesia de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, assistint a cursos del Laboratori de Lletres o seguint diferents cursos de especialització fotogràfica de la mà de reconeguts fotògrafs com en Joan Safont, l’Anna Aluart o el Sergio Ruiz.
 
 
He publicat el meu primer poemari “L’essència del nus” el desembre de 2014 a Quorum Llibre, que pertany a 9Grup editorial, liderat per Cossetània. El poemari ha tingut bones crítiques i opinions i ha tingut unes bones vendes, ha esgotat l’edició de 400 exemplars. Sóc membre dels col·lectius d’escriptors “El Laberinto de Ariadna” i “Planeta Lletra”. He participant en diferents recitals tant en solitari com formant part del grup de poetes “Nusos Nus” sorgit arrel de la publicació del llibre de poemes homònim. En l’annex incloc alguns comentaris que s’han publicat sobre la meva obra.
 
I, per últim, he tingut l’honor de que poemes meus hagin sigut recitats per prestigiosos poetes, actors i rapsodes com Eduard Miró, Jesús Ferrer, Irene Montalà, Carme Faja, Genís Mayola, Ma Lluïsa Aranaz, Ester Pinart, Pere Nogueras, Josep Ma Cusachs o Carme Catà i que un poema hagi estat musicat pel mestre Salvador Pané.
 
 
SALVADOR RIERA SOLSONA
Tf. 667421071.  Correu-e: salvajordi@gmail.com.  Web: www.salvagora.cat
Opinions publicades sobre la meva obra
Laura López Granell, poetessa i professora de Poesia a l’Escola d’Escriptura de Barcelona
“... La poesia de Salvador Riera és una poesia vivencial que aconsegueix la seva intensitat a força d’anàfores i paral·lelismes gramaticals: un martell de mots escrit a ritme dels batecs del cor...”
 
Eduard Miró i Saladrigas, poeta
“... El Salvador Riera és un poeta de gran sensibilitat i una excel·lent persona...”
 
Vicenç Llorca Berrocal, poeta i escriptor
“... Jo crec que la teva vivència de la poesia és preciosa, et fa bé i fas bé. I això és el que val...”                                                                                           
 
Màrius Serra, escriptor
“... El joc de les teves anàfores és el martelleig de la bellesa...”
 
Pius Morera, poeta i conductor del programa “Aparador de Poesia”
“... En l’entrevista que li hem fet, el Salvador Riera ha reconegut que la malaltia ha fet néixer un altre home, més reflexiu i creatiu. Ha reconegut que la seva poesia ha evolucionat des de la visceralitat a l’experimentació, tot i que el joc de contraris i l’amor han estat una constant abans i ara. La poesia, segons ell, és moltes coses i la trobem en molts llocs...”
 
Joseba Ayensa, poeta
“¡Bravo!, exclamé cuando terminó de decir sus poemas Salvador Riera, recuerdo que entre con él en una especie de trance telepático conforme sus versos en catalán me iban asombrando momento a momento. ¡Transmitían verdad!, ¡Sentimientos a raudales!, ¡Emoción!.. Quizá la ovación más cerrada y auténtica de tota la velada.
Se presentó anunciando su enfermedad de Parkinson, apenas se le notaba... solo, en lo más hondo de su corazón y zozobrada voz.”
 
Amàlia Sanchís, editora de Parnass i Inverso
“…I aprofito per parlar-te de "l'essència del nus" el poemari que em vas fer arribar. Jo crec que son poemes que tenen molta força i una gran emoció i intensitat. És molt bon poemari…”
 
Fina Rueda, poetessa
“...M'agrada, per conceptes, per estructura i per la gran riquesa de vocabulari. Llegint-lo n'aprenc molt...”
 
Carme Faja, rapsoda
“...He llegit la primera part, i a cadascun dels poemes es demostra el gran rebuig —i la gran força interna que tens, i que et domina—, en contra d’una malaltia de la que no te’n pots desfer. La segona part és molt més suau. Jo, que sóc molt romàntica, he llegit tot el seu contingut amb una clara visió del que és per a tu —i també per a mi— l’amor. Un amor immens, que només tu pots descriure amb paraules senzilles, però que arriben fins al cor del que les llegeix...”
 
Sandra Cabrespina, rapsoda i historiadora
“...m'estan agradant molt els teus poemes, els tinc a la tauleta, ja me'ls he llegit "de tirada", i ara estic retornant a alguns que m'han agradat especialment. Francament, enhorabona per l'obra...”
 
 
Genís Mayola, cantautor
“...Has fet una sentida obra d’art. Felicitats pel poemari...”
 
Teresa Costa-Gramunt, poeta
“L’essència del nus és una metàfora dels nusos que en aquesta vida ens tenallen, i que a vegades ens ofeguen i tot, però que també aprenem a desnuar no sense esforç. És per aquest motiu que els poemes que integren L’essència del nus són considerats pel seu autor com uns poemes de lluita. L’autor sap de què parla, i tant.
És a causa del seu propi dolor –les malalties no n’estalvien cap, de dolor, ni físic ni psíquic que Salvador Riera Solsona mira la realitat amb tanta comprensió. Més encara: amb tendresa, un valor  humà que sens dubte dóna color a la vida.”
 
Anna Rossell, poeta
“L’essència del nus ens mostra la trajectòria d’una ànima durament colpejada i adolorida per la insòlita notícia d’una diagnosi inesperada i punyent, que poc a poc es retroba en la vida, renascut amb renovada sensibilitat per afrontar la seva nova realitat i obrir-se amb més força al patiment d’altri, a la tendresa i a l’amor. Estilísticament el poemari, d’un lèxic riquíssim, és un híbrid de diversos registres, a cavall entre el poema rimat clàssic i la modernitat del vers blanc i el vers lliure.”
 
Sílvia Tarragó, escriptora
“Resulta sorprenent que L’essència del nus sigui el debut literari de Salvador Riera, enginyer industrial. El mestratge que exhibeix en ordir els mots fa del seu primer poemari un exercici brillant, tant en la tècnica com en el ritme i la composició dels versos. Segur que és per aquests motius que ha estat guardonat en diversos premis de poesia i, també, 
 
Cèlia Sánchez-Mustich, escriptora
 
"L'essència del nus" com a primer llibre esta molt bé, amb un pòsit vital de gran abast, té enginy, molt sentit musical i uns poemes molt valuosos. Salvador, tens un cap en ebullició que ha de donar grans fruits!".
Sònia Moll Gamboa, poeta
 
El dolor a través del vers sempre és un camí dificil de recórrer i després de deixar anar. I no és fàcil arribar a l'essència, l'essència del nus (gran titol)
                                                                                                                                        
Salvador Riera i Solsona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



Dilluns, 22 de maig

2.- MOTIVACIÓ

 




 
 
 
En aquests temps en què cada vegada és més difícil conservar la identitat i la cultura de les comunitats que no tenen darrere seu un estat per protegir-les, és quan es fa més necessari intensificar la lluita per la nostra cultura i la nostra llengua.

En un món globalitzat en el qual s’imposa cada vegada més la uniformitat, tant política, com econòmica i cultural, és imprescindible la militància cultural amb totes les nostres forces.

Penso que ara es imprescindible fer esmena de les motivacions culturals que han fet impulsar i posar en marxa aquest projecte.
 
1.- Commemorar tant com sigui possible el que va succeir l’any 1960, concretament el 25 d’agost:
 
LO VIATGE DEL RETROBAMENT
 
Els contactes entre la comunitat catalanoparlant de l'Alguer i la resta dels Països Catalans es van trencar gairebé del tot entre els anys '10 i '20 del segle passat, tant a causa de la pèrdua de vitalitat de la "renaixença" local (divisions internes, defunció improvisa d'alguns exponents...) com dels factors polítics i bèl·lics que caracteritzaren la primera meitat del segle XX: Primera Guerra Mundial, dictadura de Primor de Rivera, Feixisme italià, Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, Franco. La dècada de 1950 es va produir una segona Renaixença algueresa que va portar a la creació de dues
associacions culturals: el Centre d'Estudis Algueresos i l'Agrupació Catalana d'Itàlia. Les dues associacions van mantenir contactes i intercanvis de visites amb antifranquistes
El 1960, Pere Català i Roca i el seu pare Pere Català i Pic van promoure el creuer del retrobament entre Barcelona i l'Alguer. Es va noliejar el creuer Virginia de Curricà, hi van embarcar 141 passatges, intel·lectuals i membres de la societat civil catalana, i van arribar a l'Alguer el 25 d'agost. L'expedició va ser rebuda pel síndic Fidel Collien i per milers d'algueresos atapeïts al port de l'Alguer.
 
L'any següent Pere Català va publicar, en un número extraordinari de la revista La Tramuntana de Perpinyà amb el títol «Retrobament de l'Alguer», una detallada crònica d'aquells dies. Aquell mateix any, el 1961, a l'Alguer van tenir lloc els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que se celebraven a l'exili des del 1941.
 
L'any 2000, Pere Català va ser nomenat Ciutadà Honorari de l'Alguer, i l'esdeveniment se celebra com un fet històric que va propiciar el renaixement de la consciència popular de la catalanitat local

2.- Donar a conèixer la relació històrica i cultural que existeix amb un dels territoris de parla catalana més allunyats de les nostres terres.
 
3.- Promoure la cultura i la llengua catalana tant a l’Alguer com a la nostra ciutat. Són prou conegudes les dificultats que pateix la nostra cultura fins i tot dintre de Catalunya.
 
4.- Promoure de forma integral la nostra ciutat per incrementar-ne el coneixement mes enllà del país.

5.- Enfortir els llaços de germanor entre les dues ciutats. Mataró esta agermanada amb els municipis alemanys de Dürnau y Gammelshausen, la ciutat francesa de Créteil, la ciutat italiana de Corsico, la ciutat espanyola de Cehegín y la ciutat nord-americana de Fort Lauderdale. Ha arribat el moment d’obrir-nos a un nou agermanament perquè serà una oportunitat única de donar a conèixer les dues ciutats i enfortir els lligams, tan culturals com d’intercanvi, en qualsevol àmbit.

Fins aquí les motivacions  cultural que ens impulsen a posar en marxa aquesta iniciativa. N’existeix una altra de més sentimental. Es tracta de l’enamorament instantani vers la ciutat de l’Alguer i les persones que la conformen.
Les sensacions que vaig percebre a l’Alguer em van omplir el cor d’alegria. És una ciutat encantadora i dic encantadora en el sentit que et deixa encantat com aquell nen que de sobte descobreix un món nou.
 
Per això vam creure oportú de posar en marxa un projecte d’intercanvi cultural entre la nostra ciutat, Mataró, i la nostra germana l’Alguer. Compartim il·lusions, compartim sentiments.

Mataró i l’Alguer dues ciutats unides també per les poseidones.
 







 
 



Dilluns, 22 de maig

3.- QUÈ FAREM

CONCERT DE MÚSICA 
A carrec de Genis
Mayola i Serrat, amb cançons pròpies i d'altres
cantautors

JOC DECARTESRepresentació
de l'obra teatral de Katherine Kressman TaylorInterpretada
per Genis Mayola i Josep M. de Ramon

Dirigida
per Joan Peran.

RECITAL DE POEMES
 

De Salvador Riera i Solsona
Recitats per Genis Mayola i Josep M. de Ramon
EXPOSICIÓ DE PINTURA
De Joan de la Ossa i Abellan

EXPOSICIÓ ESCULTURES
De Pol Codina i Font

PRESENTACIÓ LLIBRE JORDI BUCH
A càrrec de Jordi Buch Olive
CONFERENCIA HISTORIA DE MATARÓ
A càrrec de Nicolau Guanyabens i Calvet

CONFERENCIA EL ART A MATARÓ
 


A càrrec de Ruth Garcia i Lopez










 



Dilluns, 22 de maig

4.- L'ALGUER


 
 




 

  (en italià: Algueró, en
sard: S'Alighèra, en sasserès: L'Aliera)
és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia)
al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra. Amb
46.831 habitants, representa un 0,03% dels habitants dels Països Catalans.
Limita amb els municipis d'Olmeda, Putifigari, Sàsser, Uri i Vilanova
Monteleone.
 

 
 

La ciutat, una de les principals de Sardenya i la
cinquena en població, és una de les portes d'accés a l'illa gràcies a
l'aeroport de Fertilia. La seva costa és coneguda com a Rivera del Corall, pel
corall vermell que es troba en les seves aigües en abundància. L'artesanat i la
venda de corall fan part de la vida cultural i econòmica de la ciutat. L'escut
de l'Alguer té fins i tot un petit corall sota la senyera reial.
 
L'Alguer és també la tercera ciutat universitària
de l'illa, superada només per Càller i Sàsser. Té la seu del departament
d'Arquitectura de la Universitat de Sàsser.
 
Els síndic és el cap de
l'administració municipal, denominació comuna a l'estat italià on el síndic (en
sard sìndigu) és l'alcalde, l'únic òrgan de govern situat a la part
superior de l'ens local.
 
Situació

L'alguer es troba al nord-oest de Sardenya, a la
badia amb el mateix nom. El nord de l'àrea urbana està ocupada per la plana de
Nurra. Al nord-oest es situen els sistemes càrstics de Cap de caça, Punta
del Lliri i el Mont de l'Olla. El sud del terme municipal es
caracteritza per les muntanyes i els altiplans de Villanova Monteleone i Bosa,
en la qual s'originen alguns rius.
 
Clima
El clima a l'Alguer és temperat
per la presència del mar, que atenua especialment les temperatures a l'hivern.
Els estius són càlids i agradables com en la major part de la Mediterrània. Al
nord de la ciutat hi ha dos observatoris meteorològics on són fetes les
previsions a curt i mitjà termini per a tot el nord de l'illa.
  


Relació històrica
 
Mapa americá del Regne de sardenya (1854)




























 
L'àrea de l'Alguer va ser poblada
temps prehistòrics ençà. L'anomenada cultura d'Ozieri va estar present ací al
quart mil·lenni aC quan la civilització nuràlgica hi fou present des de 1500
aC, i també s'han trobat jaciments fenicis no gaire lluny de la ciutat.
 
 
Senyera de Sardenya

La ciutat de l'Alguer va ser
fundada pel 1102 per la família genovesa Doria, com a port fortificat. Els
Doria van manar durant segles, a banda d'un període sota el control de Pisa
(1283-1284). 


Durant la guerra veneciano-genovesa els genovesos ocuparen
l'Alguer, d'on foren foragitats per l'estol català el 1354 i a continuació la
ciutat fou repoblada amb catalans. La ciutat va prosperar i va rebre el títol
de ciutat reial. 

En tant que capital dels reis catalans a Sardenya, l'Alguer es
va beneficiar d'importants privilegis econòmics que comportaren un fort
creixement demogràfic i un nivell molt alt de prosperitat al llarg dels segles
XIV, XV i XVI. A partir del segle XVII comença la decadència econòmica i
demogràfica de la ciutat com a conseqüència de la política duta a terme pels
Habsburg i de successives epidèmies de pesta. 
 
Amb la Guerra de Successió
espanyola, el domini de la Corona d'Aragó va acabar el 1702 amb una gran
decadència de la ciutat. L'any 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, passa a
ser controlada pel Piemont, que obté l'illa mitjançant el tractat de Londres de
1718. Cap al 1750, es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la
península. A finals del segle XVIII destacaren alguns cronistes en italià com
Mateu Lluís i Joan Francesc Simon i Delitala.
 
Ja a 1821, la fam va provocar una
revolta de la població, la qual va ser reprimida sanguinàriament. Al final
d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'època feixista, part
dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertília i Santa
Maria de la Palma van ser poblats; tanmateix, la presència de la malària al
camp va ser eliminada a la dècada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943)
l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre històric va quedar força malmès.
Després de la guerra, l'Alguer va esdevenir una popular ciutat turística.
  
Les relacions de l'Alguer amb els
altres territoris de parla catalana es van reprendre a mitjans de segle XIX,
quan Josep Frank es va escriure amb Manuel Milà i Fontanals durant el
1869-1870; el 1886 el va visitar l'aleshores cònsol a Càller, Eduard Toda i
Güell. Però fins al 1902 no fou fundada la primera Agrupació Catalanista, de la
qual alguns membres com Joan Palomba i Antoni Ciuffo assistiren el 1906, al
Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 


L'Agrupació es transformà
en el Centre Catalanista La Palmavera, que aplegà els catalanistes algueresos, però
fou clausurada després de la Primera Guerra Mundial. El 1922 l'Institut
d'Estudis Catalans envià una nova missió a l'illa i des de l'esdeveniment del
creuer del Retrobament (1960) les relacions entre catalanistes de Catalunya i
l'Alguer ha estat més fluida. Des de l'any 2009 la Generalitat de Catalunya
disposa d'una delegació a la ciutat, l'Espai Llull.
 
Cultura i llengua

L'Alguer té una població de
43.831 habitants (2009). La població de la ciutat va ser substituïda per colons
catalans de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona després d'un
aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la
població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els
resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.
 
L’alguerès modern al principi
nasqué com a híbrid de les quatre grans varietats dialectals (català central,
valencià, rossellonès i baleàric) entre el final del segle XV i el principi del
XVI, com a resultat de la influència entre aquestes varietats geolingüístiques
catalanes.
  
És per això que fins fa relativament poc la llengua
majoritària de la ciutat era el català, en la seva varietat algueresa. Des de
la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda,
l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys
famílies l'hagin transmès als fills. El 2004 els usos lingüístics de la
població de l'Alguer eren els següents:
  
 
 
El 3 d'agost de 1993 el Consell
Regional de Sardenya aprova la Llei Regional 410 "Tutela e valorizzazione
della cultura e della lingua de la Sardegna", però és rebutjada pel Govern
central. L'octubre del 1993 el Consell Regional de Sardenya aprova un nou text
que reconeix explícitament l'especificitat lingüística algueresa. El juliol del
1994 la Cort constitucional declara incostitucionals alguns dels seus articles.
  


Des de 1997 la llengua catalana
compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel
Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della
cultura e della lingua della Sardegna. 



A més, diferents entitats, com ara
Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra
Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentment, el
municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies
a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració
de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults
amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
  
El nucli antic de l'Alguer mostra
molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals
d'altres zones dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han
conservat, són molt característiques de la ciutat.
 
Els algueresos diuen a la seva ciutat
«la Barceloneta» (pronunciat /baɫsaɾuˈneta/), a causa de
la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre
Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu.
Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i
l'Alguer.
 
Entre les seves tradicions vives
destaca el Cant de la Sibil·la, que segons la tradició es canta la nit de Nadal
a l'Alguer, de la mateixa manera que a altres regions de cultura catalana com
Mallorca o la ciutat valenciana de Xeraco.
 
En els
últims anys hi ha hagut un ressorgiment de la música cantada en la llengua
local. Entre els més famosos protagonistes d'aquesta nova onada destaquen
artistes com la cantant Franca Masu.
  
La bandera de l'Alguer és la
senyera quadribarrada, formada per quatre faixes vermelles en fons groc. En un
document reial datat el 24 de juny de 1355 Pere el Cerimoniós va fixar que la
meitat superior de l'escut de l'Alguer havia d'estar formada pel Senyera Reial.

Llocs i monuments d'interès
 
Les múltiples etapes històriques
que l’Alguer ha viscut han farcit la ciutat d’una rica varietat de monuments,
edificis i llocs d’interès. Des del neolític, època de la que encara se’n tenen
molts vestigis, fins l’actualitat, en les darreres dècades l’Alguer ha
esdevingut una ciutat turística no només per les platges i atractius naturals
sinó també pel patrimoni que posseeix.
  
Llocs arqueològics 

Trobem nombrosos llocs
arqueològics fora del nucli urbà: Cent nurags es mantenen i es poden veure a
les àrees veïnes de Santa Imbènia, Palmavera i Anghelu Ruju i també es poden
veure Necròpoli de Santu Pedru, Anghelu Ruju i Santa Imbènia (a més de
troballes romanes).
 
Fortificacions
 
 
  

 
Torres i baluards l'Alguer
  
El primer sistema de
fortificacions de la ciutat remunta al segle XIII i fou importat del sistema
genovès. El 1354 la ciutat fou ocupada per catalans, que restauraren i
expandiren el sistema defensiu, llavors en mal estat. De l’antiga muralla
genoveso-catalana en romanen només algunes característiques, la seva majoria,
de fet, daten del segle XVI i foren construïdes per voluntat de Ferran el
Catòlic, qui considerà que les estructures antigues no garantien ja la
protecció de la ciutat. En tota la muralla trobem 7 torres i 3 forts.
 
Altres i monuments religiosos
  
Palau Carcasson
  
  Catedral de Santa Maria.
  



Començada el 1570, va ser oberta
el 1593 però va ser acabada i consagrada el 1730. L'església original té un
estil gòtic català, com es pot veure a les 5 capelles del presbiteri o la base
del campanar. La nau principal i les dues laterals, però, són d'estil
renacentista tardiu. Al segle XX es va afegir un nàrtex neoclàssic a la façana,
canviant bruscament la seua aparença
  
L'Església de Sant Francesc
  
 
(1360, reconstruïda a finals del
segle XVI). Les parts originals gòtiques catalanes es poden veure a l'altar
major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Santíssim Sacra ment.
El campanar és de la primera meitat del segle XVI.
 
L'Església de Sant Miquel, d'estil barroc.
 
L'antiga església de la Mare
de Déu del Rosari, ara seu del Museu Diocesà d'Art Sacre.

 
Torre del Portal,
construïda a expenses de la comunitat jueva en 1360
 
Torre de l'Esperó Reial (segle XVI).
    
Palau d'Albis
 
  (segle XVI), un exemple típic
d'arquitectura catalanoaragonesa del segle XVI. Durant l'octubre de 1541
l'emperador Carles V hi va viure.
  
Teatre cívic
  
  
El Teatre Cívic de L'Alguer 
és un centre cultural situat en el cor de la ciutat històrica de L'Alguer ,
concretament a la plaça del Teatre, també coneguda com la plaça del Bisbe, ja
que en aquesta plaça es troba la diòcesi obis pal de Algueró-Bosa.
 
La façana és d'estil neoclàssic
amb unes 6 pilastres rematades amb capitells jònics. La façana es va mantenir
sense guix malgrat estar previst en el projecte, per a això va haver-hi
disputes entre el desenvolupador i contractació de gestió al moment de la
realització. L'estructura teatral té prop de 400 places distribuïdes entre
l'espai de butaques, tres files de llotges i una galeria.

 



Dilluns, 22 de maig

5.- MATARÓ

 
MATARÓ REINA DEL MARESME

 
La nostra festa (Les santes)
 
   
           
La Setmana Santa (Armats de mataró i cofraries)

   

MATARÓ
 
És una ciutat catalana situada al litoral mediterrani. És la capital i la ciutat més gran de la comarca del Maresme. 



 
 
És a uns 30 quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Des d'aquesta localitat va sortir el primer tren de la península Ibèrica, amb el recorregut Mataró-Barcelona, el1848.
 

 
És entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani barceloní, entre Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.
 
 
L'autopista C-32 i la N-II comuniquen el municipi amb Barcelona i amb la resta de la comarca. A Mataró neix la C-60 que comunica amb Granollers i enllaça amb l'AP-7. La carretera comarcal C-1415 arriba fins a Mollet del Vallès passant per Argentona i La Roca del Vallès.
 
Evolució demografica
1497-1553: fosc; 1717-1981: població de fet; 1990-; població de dret
Ferrocarrils 



La Benedicció del tren (segle XIX) Francesc Pagès i Serratosa(Barcelona, 1852-1899)
.
 
Mataró té una estació de rodalies Renfe de la línia 1 (Molins de Rei/Hospitalet - Blanes/Maçanet).
 
Història
                                      

 
Mercat del Rengle
 
Mercat de la Plaça de Cuba

                                                                             
 
La ciutat de Mataró té el seu origen a l'època romana, quan es va fundar Iluro. S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. La via romana més antiga documentada epigràfica ment a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC. Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil·la Torre Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.
 
L'aspiració contínua de desfer-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat dels seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi de Mataró. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.
 
 
Al segle XVI, Mataró era una petita vila edificada al voltant de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessari i a la vegada possible la construcció d'una segona muralla i la incorporació de nous espais urbans.
 
Les Muralles de Mataró, construïdes entre 1569 i 1600 van ser projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D'en Titus i per sobre del Camí Ral. També queden les restes d'una torre de la muralla al pati d'un edifici privat al carrer Hospital.
 
El projecte d'emmurallament de la vila es va prolongar més de trenta anys a causa de l'escassetat econòmica i les disputes sobre el traçat d'aquesta.
 
La muralla disposava de 7 portals i accessos, el més destacat era el de Barcelona (actual carrer Barcelona amb plaça Santa Anna), del qual es reprodueixen els escuts del principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a l'encreuament entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, Cabrera, Sant Josep, Sant Feliu, el Pou de la Sínia i la Penya d'en Roig o Portalet.
 
Al llarg de la guerra de successió espanyola van anar canviant de bàndol, per evitar problemes, depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat, i quan la flota aliada es presenta al Maresme és la primera a declarar-se per Carles i aixeca un regiment comandat per Salvador Mataró per ajudar als aliats a prendre Barcelona el 1705. Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, promesa del rei Carles III d'Aragó va arribar a Mataró el 25 de juliol de 1708, poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenaarde, i instal·lant-se al palau de Jaume de Baró. L'1 d'agost de 1708 la parella es casà a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
 
La industrialització de la ciutat va arrancar l'any 1839, quan s'instal·là el primer motor a vapor per a accionar una fàbrica tèxtil. Des d'aquest moment el sector tèxtil, d'antiga tradició artesanal, se situà al centre de l'activitat econòmica.
 
La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar l'arribada de milers d'immigrants.
 
Aquesta arribada d'immigrants va fer-se especialment evident durant les dècades dels anys 60 i 70, quan desenes de milers d'immigrants provinents de Múrcia, Andalusia i Extremadura (principalment), van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant els barris de Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia, entre altres. Aquests barris eren sovint molt llunyans del centre de la ciutat, ja que els nouvinguts no tenien suficients diners per poder instal·lar-se al nucli urbà.
 
Aquests nous barris van viure situacions molt precàries, donat que l'Ajuntament mataroní no els prestava cap atenció, i els habitants dels barris gaudien d'una situació econòmica molt precària.
 
Durant la dècada de 1960, van aparèixer associacions veïnals als barris per millorar la condició de vida dels seus habitants, i reivindicar l'ajuda de les institucions públiques.
Casa Coll i Regàs
 
 
Amb la restauració de la democràcia, es va aconseguir millorar les infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexió entre els diferents barris, amb l'aprovació del Pla General d'Ordenació del 1977, i la revisió d'aquest, el 1993, projectant la Via Europa, eix perpendicular a la costa, que unia els barris perifèrics, abans allunyats entre ells, i també del centre urbà.
 
Actualment està vivint una segona arribada d'immigrants, provinents del Magrib, Xina, l'est d'Europa i Sud-Amèrica
 
L'agricultura mataronina
 
Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, però la invasió de lafil·loxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superfície dedicada a la vinya
.
Gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la vinya encara va tenir força importància fins ben entrat el segle XX.
 
El 1945 la superfície era encara una mica superior a la del regadiu.
 
Paral·lelament a la regressió de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l'energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies.
 
La plataforma quaternària que limita amb el mar, formada per l'acumulació de sorres i graves procedents de la disgregació del granit, resulta molt a propòsit per al conreu de regadiu, tant per l'existència de capes freàtiques, com per la bona permeabilitat dels sòls.
 
Però no tot ha estat fàcil: el pagès ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.
 
Les zones d'horta més fèrtils es troben al pla de Sant Simó i Cinc Sènies, al cantó de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Camí del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cantó de ponent.
 
En aquesta darrera direcció és on l'acció urbanitzadora ha engolit més parcel·les dedicades a l'horticultura.
 
Hi ha també llenques d'horta situades a més altura, però no tenen la importància dels indrets planers.
 
Mataró Les Cinc Sènies
Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopció de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producció hortícola, amb vista a l'exportació, i que va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen Mataró per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes. L'enciam Trucadora i el pèsol també van ser objecte d'exportació.
 
 
La producció floral, doncs, és minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, coliflors, bròquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), però s'han millorat les tècniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersió), amb la qual cosa l'horticultura manté el seu pes econòmic dins el municipi.
 
 
Arquitectura
 Com a lloc de naixença de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (1867–1956), s'hi poden trobar diferents edificis dissenyats per ell: 
 
La casa Coll i Regàs.
 
 
Edifici modernista de Mataró (Maresme) creat per l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch l'any 1898 per encàrrec de l'empresari Joaquim Coll i Regàs, un important fabricant tèxtil de Mataró, Barcelona. Exponent dels elements significatius del decorativisme que va caracteritzar el moviment modernista, va ser declarada l'any 2000 Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de monument històric. Actualment és propietat de la Fundació Iluro de Mataró.
 

   La casa Parera
La façana d'aquesta antiga casa de cos va ser projectada per Puig i Cadafalch l'any 1894, per encàrrec de Miquel Parera i Partegàs. Presenta esgrafiats amb elements florals i motlluratge goticista d'estuc sobre la llinda dels balcons. Especialment remarcable és el coronament, amb dos relleus esculpits plens de referències medievals, obra d'Eusebi Arnau, que iniciava amb aquest edifici la seva fructífera col·laboració amb l'arquitecte. El ràfec, molt sobresortit, és de maó vist. Són molt curioses les màscares de pedra, de la boca de les quals surten les dues canyeries d'aigua.
 
La Casa Sisternes
 
Any: 1891 - 1892.
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch .
 
 
Està considerada la primera obra de l'arquitecte. Destaquen les línies decoratives de la façana d'obra vesteixi combinada amb maó i forja, que defineixen el seu estil.
 
     El Rengle
 
 
 
Emili Cabanyes i Rabassa (Mataró, 1850-1917) fou un arquitecte català.[1] Es va llicenciar com a arquitecte el 1875, esdevenint arquitecte municipal de Mataró poc després. Entre les seves obres més destacades cal mencionar el Pla de l'Eixample de Mataró, fet conjuntament amb Melcior de Palau, el Mercat El Rengle i treballs a la basílica de Santa Maria de Mataró.[2] Es va dedicar a la política local, com a regidor de l'ajuntament de Mataró i com alcalde entre els anys 1895-1897 i 1899-1901.
 
Edifici la Beneficència
 
 
Edifici projectat per Puig i Cadafalch el 1894. Combina elements neogòtics, com les finestres coronelles trigeminades, amb impostes i arcs de maó vist i detalls de ceràmica que contrasten amb l'acabat llis del parament. Ha estat restaurat per l'arquitecte Manuel Brullet i actualment és seu del Patronat de Cultura.
 
"La Confianza"
 
Botiga de queviures realitzada per Puig i Cadafalch l'any 1896, per encàrrec del fabricant de pasta Francesc Palomer. Té ornamentació modernista tant a l'exterior, a base de ceràmica i ferro forjat, com a l'interior, amb una notable prestatgeria goticista. Va ser restaurada per l'empresa municipal PUMSA l'any 2002

Capella dels Dolors. Basílica de Santa Maria de Mataró






 
A la banda dreta del creuer de la basílica de Santa Maria, constitueix un dels espais més notables del barroc religiós català. Va ser construïda entre 1698 i 1737 per iniciativa de la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors. Compta amb una cripta, el cor i la sala de juntes de la Congregació. Les pintures són obra d'Antoni Viladomat (Barcelona, 1678 - 1755), el més important dels pintors catalans del seu temps.
Festes locals
 
La festivitat local de Mataró és "La festa de  " (Juliana i Semproniana) que se celebra a finals de juliol. Durant aquestes festes es realitzen actes populars i tradicionals, com "El Desvetllament bellugós" que consisteix a baixar pel carrer de la Riera (carrer principal del centre) ballant amb els gegants fins a arribar a la plaça de Santa Anna, on esclata un musical.
 
El 28 d'octubre se celebra la festa de Sant Simó i es menja el sabre de Sant Simó.
 
La setmana Santa, també és un esdeveniment cultural de gran importància, on calen destacar tot un seguit de processons de les diferents confraries i germandats de la ciutat, essent la més important la de Divendres Sant amb la participació de 13 passos processionals i els Armats de Mataró.(Es té coneixement de l'existència dels armats des de principis del segle XVIII.)

 
Els dissabtes té lloc el mercat setmanal de Cerdanyola, Cirera, l'Escorxador i Pla d'en Boet.
 
Breus moments de les Santes











Imatges de la Setmana Santa








 
Mitjans de comunicació
 
Mataró Ràdio és l'emissora municipal de ràdio, fundada l'any 2006, i m1tv és la televisió pública de Mataró.
 
Per Mataró i el Maresme també es distribueixen setmanaris gratuïts, com el Capgròs Mataró i Maresme (abans anomenat Capgròs Report Maresme), que va començar a distribuir-se el 1984 i El Tot Mataró i Maresme, que és també un altre setmanari de la ciutat gratuït. El 30 d'abril de 2012 també es va posar a la venda el primer setmanari de pagament de la comarca: Set30Maresme que va tancar al cap de pocs mesos.
 
Llocs d'interès
Biblioteca Pública Antoni Comas
 
             Museu de Mataró     

         Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró 


                     Fundació Jaume Vilaseca Museu G.P.          
 
    Vil.la romana de torre Llàuder

 
                  Coop. Obrera Mataronense Museu Bassat     
 
    Ca l’Arenes Centre d’Art

 
              Ermita de Sant Simó   
                               
 
Col·legi Valldemia, edifici neoclàssic del segle XIX de l'arquitecte Jeroni Boada i reformat i ampliat per Josep Goday i Casals
 
 
Fins aquí una breu ressenya de la nostra ciutat, amb la intenció de proporcionar el coneixement necessari per despertar l’interès de visitar-nos als germans de l’Alguer i així poder-los rebre amb els braços oberts.
 
 
 
 
 
 
 
 
 



Dilluns, 22 de maig

6.- COMPONENTS APICMA (ILDEFONSO MARMOL NOTARIO)

Estudia en la escuela de los Hermanos de las Escuelas Cristianas de Antequera, provincia de Málaga. Luego en Madrid hasta 3º curso de Bachiller.
 
Emigra a Mataró en el año 1957.
 
 

Como activista social colabora, con los  padres Salesianos, en la labor que estos están desarrollando en el barrio de Cerdanyola desde principio de los 50 por medio del recordado Don Manuiel Serrano.
 
1958. Funda en el barrio de Cerdanyola, el equipo de fútbol, U.D. La Salle, que agrupa jóvenes  del barrio. Funcionó durante varios años, realizando su actividad en el campo  del colegio Salesiano.
 
 

1960.- Con Antonio García Martínez, forman un grupo de teatro, dentro de la organización de Escuelas Parroquiales de Mª Auxiliadora.
 
Forma parte del grupo de actores en diferentes obras.
 




Colabora con la comisión de fiesta mayor del barrio, organizando un par de estivales, en los que participa como cantante.

Años más tarde con motivo del 50 aniversario del grupo, vuelve como actor en la representación de varias obras y se convierte también en un colaborador activo de la junta directiva.
 
A principio de siglo nuevamente con Antonio García como presidente, fundamos el grupo de teatro EPMA, en el que ejerzo durante cuatro años de vicepresidente y como actor en diferentes representaciones, entre ellas los dos grandes montajes del director Carlos Maicas “Hola CHE” y “Hola Federico”
 
Participo en diferentes recitales de poesía para actos benéficos y asociaciones de gente Mayor
 
 
Dentro es ésta misma entidad y con el mismo presidente creamos el grupo EPMA  

Solidaria. Con esta entidad pusimos en marcha la carrera solidaria “Mataró Camina por el Alhzeimer”, en la que participo activamente durante las dos primeras ediciones en calidad de vicepresidente de la entidad.
 
 
Ponemos en marcha una revista mensual informativa  para los asociados, El Trofeo de Ajedrez Memorial Padre Biscuter, el Memorial de Poesía Escolar “Juan Luis González Haro” incluido en la Fiesta de Sant Jordi en la plaza Isla Cristina y la organización de una docena de exposiciones de pintura y escultura, una de ellas “Cerdanyola en Blanco y Negro”  de las exposiciones que más público han atraído en los últimos años y la única que se ha llevado a los diferentes centros cívicos de la ciudad. 
 
                                   
 


La primera  Fiesta “FemGermanor” con los componentes de NouBarris impulsores de “Salvando el nido” un proyecto solidario con el Barrio de Boris Vega de la ciudad de Estelí, cuyo principal activo es el Padre Juncadella, medalla de oro de Barcelona al activismo social
 
 
Participo en el Centro Social de Cerdanyola, Asociación de Vecinos y en la comisión de fiestas del barrio durante varias décadas, organizando más de 30 actos. Festivales, Encuentros deportivos, conferencias y otro tipo de festejos. Concentración coches antiguos de Catalunya, Concentración Motera.
 

Fundador con el abogado José Mª Manté y los Trabajadores de Trabal de la Fundación Trabal. Que dona el capital para la compra de un laboratorio de física a la Escuela Miquel Biada.
 
 
Fundador con varias entidades culturales y deportivas del barrio de Cerdanyola y varios partidos políticos, de la Coordinadora de Entidades de Cerdanyola, que durante dos años actuamos de enlace entre dichas entidades y del ayuntamiento.
 
 
En el terreno Deportivo.
 
Fundador del ya mencionado equipo U.D. La Salle
Presidente Fundador del club de fútbol y entidad social, Centro Cultural Deportivo Salesiano. Actúo como jugador y como entrenador, con este cargo conseguimos el ascenso a 2ª Regional. Fita que conseguía por primera vez un equipo del barriode Cerdanyola
 
Dentro de este club, creamos la primera escuela de fútbol para categorías inferiores, absorbiendo al poco tiempo el equipo infantil del Oratorio Festivo Salesianos.En la parte social, organizamos varias excursiones, teatro y diferentes actividades de tipo lúdico
 
Primero del barrio que consigue el título de Entrenador Regional de Fútbol
Con él entreno diferentes equipos Arenys de Mar, C.D. Mataró (unos meses), U.D.Mataronesa; C.D.Turó, C.F. Palau, C.F. Rocafonda y la U.D. Cerdanyola en dos etapas diferentes, consiguiendo 5 ascensos, dos de ellos previa eliminatoria. Ganador del Trofeo Muebles Viñas/Vinos Montulia/San Juan Bosco/Ciudad de Mataró
 
 
En este último, el equipo del barrio de Cerdanyola, actué como secretario y entrenador, tuvimos que refundarlo. Fue una larga etapa en la que pasamos de aficionados a tercera división Nacional, llegando a estar dos categorías por delante del C.D. Mataró. Y de 13 socios a 675 socios.  En la última fui coordinador de futbol base de la entidad durante dos temporadas.
 
En los años 80 con motivo de uno de los ascensos llegamos a colaborar con la barriada con un programa alternativo de Fiesta Mayor. Con el montaje de un gran entoldado, en que llegó a actuar Lorenzo Santamaría.
 
Politica: Formé parte de las listas electorales  para las municipales en tres campañas, la primera como Independiente en la lista del PSUC y las dos últimas en la lista del PSC


 
 
 
 
 
  • Conferenciante Historia del Fútbol en la Barriada de Cerdanyola
  • Conferenciante sobre Emigración en la Parroquia de San José
  • Colaboro de ponente en la Conferencia Mataró  años 50  con el Arquitecto Pitu Borras.
  • Pregonero Mayor de la Hermandad Nuestra Sra. Del Rocío
  • Carnet de investigador de la Generalidad de Catalunya
  • Durante los últimos años investigador de la Historia del Barrio de Cerdanyola
  • Colaborador del Diario Barcelona Deportiva y del Dicen, como cronista deportivo.
 
 
En la actualidad desarrollo varios proyectos con la colaboración de Dionisio Fernández García
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  •  
    • Exposición Fotográfica 50 Años Historias de Cerdanyola
    • Conferencia 50 Años de Hitorias de Cerdanyola
    • Historias de Cerdanyola
    • Cerdanyola City TV
    • El tirachinos de Cerrdanyola
    • Cerdanyola City Today (Blog particular)
     
 



Dilluns, 22 de maig

7.- COMPONENTS APICMA (DIONIS FERNANDEZ)

"La cultura és el bé més preat de cada poble i forma part de l'ànima col·lectiva, sense cultura no existeix la identitat."
 
Estudia FP Electrònica i obté el títol en la branca de Nàutica Pesquera en la Universitat Laboral Crucero Baleares de La Coruña (Galicia)
 
 
Obté el Grau Mitja en Tècnic especialista en Informàtica de Gestions en l’escola Industrial de Badalona.
 
Títol d’animador soci Cultural Fundació Tarrés Barcelona
 
 
Certificat de capacitació en Puericultura Institut 1r Niuet Badalona
 
Treballa més de 30 anys en el camp de l’administració publica en la Generalitat de Catalunya, concretament en el Departament de Benestar Social i Família.


Ha participat en una llarga llista de Propostes cultural efectuades des del mateix Departament.

Campanya Vols conèixer Catalunya dedicada a donar a conèixer el nostre país a totes aquelles persones nou- vingudes aproximadament des del 1983 fins al 1989.
 
Pla Interdepartamental contra la pobresa i la desigualtat (Departament de Benestar Social i Família)
 
 
Campanya conjunta amb el departament de salut de prevenció de la Sida (Departament de Benestar Social i Família)

 
Creació i expansió a tot el territori de Catalunya de les OBSF (Oficina de Benestar Social i Família) sent director o responsable des del primer moment. 
 
Intervé activament en l’organització i execució de la 1a Exposició sobre els objectius del govern de Catalunya a través de la Direcció General Interdepartamental de Benestar Social (Embrió del futur Departament de Benestar Social i Família), al Palau Robert de Barcelona. 
 
Intervé en l’organització en els anys 1985,1986,1987 de les campanyes de recollida de joguines i menjar per Nadal. 
 
Aporta tot un seguit de suggeriments, i participa activament en la creació del que avui es podrien dir Estructures d’Estat. 
 
 
 
Participant en l’organització d’accions multitudinàries de més de 3000 persones com el Sopar de cursetistes de cuina amb la intencionalitat d’afavorir la interrelació entre persones de diferents àmbits culturals, geogràfics i socials. 
 
Intervé activament en la creació del Departament de Benestar Social i Família i aporta els seus coneixements per a la formació de les noves incorporacions.
 
Participa i organitza més de 1000 actes de tot tipus, culturals, esportius, associatius etc.
 
Intervé en la creació dels Hotels d’Entitats de la Generalitat de Catalunya
 
Manté contacte permanent al llarg dels 30 anys de professional amb el món associatiu de tota Catalunya
. 
 
 
 
Va dirigir els següents centres i OBSF 
 
 
Centre Polivalent del Barri de Pomar en Badalona compost per: Casal de Gent Gran, Hotel 
 
d’Entitats, Casal Cívic, Ludoteca i Oficina de Benestar Social. 

Dirigí i inaugurà el Centre Casal Cívic de Sant Cosme al Prat de Llobregat.

Dirigí el Casal Cívic i OBSF d’ Olesa de Montserrat.

Col·laborà estretament en l’ Hotel d’Entitats de Sant Feliu (Hospitalet de Llobregat)

Dirigí les Oficines de Benestar Social i Família de:
 
OBSF Barri de Llefià (Badalona)
OBSF Santa Coloma de Gramenet
OBSF La Verneda (Barcelona)
OBSF Mataró (anys 1990)
OBSF de Premià de Dalt(Desapareguda)
 
OBSF Mataró (En l’actualitat)
 
 
 


 
Impulsa conjuntament amb l’Ajuntament de Mataró (Sr. Joaquin Fernàndez) la nova ubicació i noves instal·lacions de l’OBSF de Mataró.
 
Obté els títols i diplomes professionals següents:
 
Formació de gestió de l’estrès adreçat al personal de les Oficines d’Acció Ciutadanes (Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.)
 
Formació Bàsica per la direcció d’equips (Departament de Governació i Administracions Publiques Generalitat de Catalunya.)
 
Curs: ”La immigració: Un nou repte en l’atenció al Ciutadà”. (Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya.)
 
Curs per l’ajut a l’adquisició de l’habitatge. (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
Curs per millorar l’atenció al ciutadà (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
 
Curs sobre el S@rcat (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
Curs de coneixements de la Llei 30/92 del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
Curs de comunicació i qualitat en l’atenció al ciutadà (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
Curs sobre associacionisme, fundacions, mecenatge i imatge pública (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
 
Curs sobre la Llei de Fundacions i mecenatge (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
Curs de Formació i Gestió de títols de Família nombrosa (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
Curs d’entrenament de les capacitats i habilitats comunicatives (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya.)
 
 
Curs d’Atenció i restació de serveis al públic (Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Menció Honorifica per els 25 anys de trajectòria professional AL SERVEI DE LES PERSONES I DEL PAÍS  (Rebuda de mans del Molt Honorable President de la Generalitat el Sr. Jordi Pujol i Soley.
 
 
 
 
 
Menció Honorífica per els 30 anys de trajectòria profesional AL SERVEI DE LES PERSONES I DEL PAÍS (Rebuda de mans de la Honorable Consellera Sra. Neus Munté Fernàndez Consellera de Benestar Social i Família)
 
 
 
 
 
 
 
En l’àmbit privat crea als 18 anys l’Escola La Pau, amb seu als antics locals Parroquials de Maria Auxiliadora I  amb el suport de mestres conscienciats en lluitar contra les mancances socials; entre ells, i com a director del centre, el Sr. Genís Mayola i Serrat.
 
 
 
 
 
Comença  en el teatre de la mà de Carles Maica. Col·labora amb ell al Casal de l’Aliança Mataronesa i estrena l’obra FRANK V de Bertold Brecht. També participa com a tècnic en l’obra HOLA MAQUI, muntage original de Carles Maicas, sobre la vida de Maquiavelo.
 
Escriu i dirigeix el Muntatge Opera Folk Mort i Vida d’un Poble, interpretat per el Grup Verderol amb cançons de Genís Mayola, la cantata Santa Maria de Iquique del Grup Quilapayún i cançons de Victor Jara.
 
Representa l’obra “Hombres y no” de Manuel de Pedrolo, sota la direcció de Guerau Calabria.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Comença de forma professional a Barcelona amb Juanjo Puigcorber i Xavier Serrat participant en diversos muntatges i activitats artístiques.
 
 
 
Funda el Grup de Teatre Independent de Mataro amb Carles Maicas.
 
 
Col.labora en el muntatge EL CONCIERTO DE SANT OVIDIO dirigit pel mateix Carles Maicas i Antonio Gómez. I amb els mateixos directors a HOLA FEDERICO.
 
 
Durant 7 anys es vicepresident dels Armats de Mataró, organitzant la trobada de Catalunya d’Armats i Manaies. Edita el primer vídeo sobre els Armats de Mataró i efectua juntament amb la Caixa Laietana l’exposició ARMATS DE MATARÓ 300 ANYS D’HISTÒRIA.
 
 
 
 
 
 








 
El 2008 organitza la 2ª Sortida a Roma, un viatge que té una durada de 5 dies i en la què són rebuts per Sa Santedat el Papa Benet XVI. 
 
 
És membre actiu a la candidatura del Sr Josep Maria Minguella a la presidència del F.C. Barcelona.
 
Membre fundador de l’associació Associació per l’Ajut i el Desenvolupament del 3r món Haribala, creada el 26 de gener del 2002.
 
Funda juntament amb Ildefonso Marmol CERDNYOLA CITY TODAY TV. Amb la intenció de donar veu a totes aquelles persones anònimes que van construir el barri de Cerdanyola i, per descomptat, Mataró i el nostre país Catalunya
 
Col·labora en la consulta del 9N sobre la Independència de Catalunya.
 
 
Es presenta com a independent a les últimes eleccions municipals (2015) en les llistes de CDC actualment PDC.
 
Es elegit membre del Consell de Benestar Social de la ciutat de Mataró així com membre del consell de ciutat.
 
En l’actualitat treballa en varis projecte entre els que destaca aquest que ens ocupa.
 
Dionis Fernandez i Garcia
 
 

 



Dilluns, 22 de maig

8.- COMPONENTS APICMA (JOAN DE LA OSSA)

"vivim en un mon salvatge... deixem que l'art ens uneixi."

 
 
 
 
                JOAN DE LA OSSA ABELLAN
 
Neix a Mataró al 1960. La seva primera participació artística, la realitza  l’any 1973 en el marc d’un concurs internacional de cartells,  on aconsegueix el 3er. Premi.
 
Completa la seva formació en dibuix, pintura i gravat amb el mestre  Gregorio Sabillón, i a partir de 1980, any en que realitza la seva 1a exposició individual a Mataró, no ha deixat de participar en concursos i exposicions, tant col·lectives com individuals.
 
En les mostres compartides, ha col·laborat amb artistes de la talla de Gregorio Sabillón, Marga Juliá, Glauco Capozzoli, Margit Cokcsis, etc
 
 
Treballa en la majoria de tècniques pictòriques: oli, tremp d’ou i decaseína, acrílic, aquarela, punta de plata, etc.
 
El seu art, s’emmarca dins d’una figuració amb trets surrealistes i metafísics,  on destaca el seu virtuosisme tècnic i acurat, amb un ús d’un dibuix refinat i un color i brillantor, que ens recorda que es hereu del “Gran taller Europeu”.
La seva obra està representada a col·leccions públiques i privades de Mataró, Barcelona, Girona, Besalú, Olot, Olias del Rey, Madrid, Sevilla, A Coruña, Viena, Bremen, Miami, Rochester (Nova York), Tegucigalpa (Hondures), Mèxic, etc.
 
 
Actualment té un taller-escola a Mataró, on imparteix classes de dibuix i pintura amb Manuel Prieto, mentre prepara projectes i exposicions.
 
 
 
Obra de Joan de Ossa
Obra de Joan de la Ossa
 
 
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Obra de Joan de la Ossa
Amb destacats pintors de l'esat Espanyola
 
JOAN DE LA OSSA ABELLAN
 

 
 



Dilluns, 22 de maig

9.- COMPONENTS APICMA (GENIS MAYOLA SERRAT)

Sense renunciar a integrar tot allò de bell que ens arriba d'altres cultures, treballem a diari per conservar i fer créixer tot el que, durant segles, ens han llegat els nostres avantpassats.
 
 
 
 
 
Genís Mayola Serrat va néixer a Sant Pere de Torelló (Osona) el 1949. Es considera, però, pels anys que fa que viu i treballa a la capital del Maresme, mataroní d’adopció. 

A nou anys s’inicià en el camí de la música cantant en una escolania. Considera que tot el que sap de música ho ha après cantant.
 
Estudia la carrera de magisteri i s’especialitza en l’àrea de música.

Cursa els seus estudis musicals al Conservatori de Badalona.
 
 
 
Decideix cantar les seves pròpies cançons arran de l’assassinat del cantautor xilè Víctor Jara durant el cop d’estat de Pinochet l’any 1973. Funda aleshores el grup de folk Verderol.
 
 
Ha intentat sempre fer una cançó compromesa amb el seu temps i la seva societat. És ben conscient que una cançó no canviarà el món, però sap que la música pot fer prendre consciència a qui la canta i a qui l’escolta, donant-li forces per lluitar per un món més just i més solidari.
 
 
Com a cantautor ha guanyat diversos premis, entre altres:
 
Primer Festival de Cançó Catalana del Maresme (1976)
 
Festival de Noves Veus de la Cova del Drac (1977) 
 
 
Festival de Cançó Marinera de Palamós (1980). 
 
 
Arran del Festival de la Cova del Drac, la discogràfica RCA li proposa un contracte professional.
 
 
Després d’una profunda reflexió, ell es decanta per continuar la seva feina d’educar a través de la música.
 
 
Ha musicat poemes de Paul Éluard, Miquel Desclot,  Miquel Martí i Pol i el mataroní Josep Punsola. 

Ha escrit nombroses cançons per a Primavera per la Pau, a més de tres cantates: Cantata de la terra sense mal (sobre poemes de Pere Casaldàliga) , Nosaltres som part de la terra (sobre un text del cap indi Seattle) i La Passió del segle XXI, una cantata profana sobre els dolors, tristeses i penes de les persones del segle XXI, però alhora també de les seves joies i esperances.
 
   L’any 1983 decideix compartir el seu cant amb tothom qui vulgui posar la         seva veu al servei de la pau, i inicia el camí de Primavera per la Pau, coral       especialitzada en cants de pau i solidaritat.
 
 
 
Ha dirigit el Cor Madrigalista de Mataró i les corals infantils Clau d’Estel i Clau de Lluna. I també la Coral Clau de Nit, formada per pares i mares de l’Escola Gem de Mataró.
 
 
Ha participat en nombrosos homenatges a Miquel Martí i Pol, amb qui l’unia una gran amistat.


 
 

    





















Ha col·laborat igualment amb Josep M. Cusachs en obres de poesia i música, com Rapsòdia catalana 1 i 2, Homenatge a Josep Punsola, Homenatge a mossèn Cinto Verdaguer o el Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra i Homenatge a Joan Maragall.
 
 
 
S’inicia en la seva faceta d’actor amb en Carles Maicas amb l’obra d’Yves Lebeau, El cant de la balena abandonada, aconseguint diversos premis  d’interpretació.  Amb en Josep Mª Cusachs actua en l’obra Adreça                  desconeguda, i amb en Joan Peran a La Comèdia dels errors.

 
 
Col·laborador assidu de la Sala Cabanyes (Mataró), ha dirigit l’orquestra i els cors d’Els Pastorets, a més de preparar els arranjaments i encarregar-se de la direcció musical d’obres com Oliver i  El mag d’Oz amb en Toni Blanc i  Els pirates del Maresme dirigida per en Joan Peran.
 
 
 
 
La tardor de 2004 participà com a actor i músic en el Festival Entre Cultures de Tortosa amb la direcció musical de l’obra Entre dos mons: El dibbuq, dirigida per Moisès Maicas i amb l’assessorament de Ricard Salvat. L’obra s’interpreta també a Mataró.
 
 
 
Director i arranjador de la música de La fira de l’amor, obra basada en els poemes d’amor de Bertold Brecht amb música de Kurt Weill, estrenada al Versus Teatre. I amb el mateix director crea i dirigeix la música de El mariner, del portuguès  Fernando Pessoa, estrenada a l’Espai Brossa. També escriu la música de l’obra d’Agustí Bartra El tren de cristall, estrenada el 14 d’abril al convent de Sant Agustí en el marc de la setmana dedicada a aquest escriptor. L’any 2010 participa com a director musical a la setmana de l’Espai Brossa amb l’obra L’acte inconnue del dramaturg francès Valerie Novarine
 
 
Amb en Josep Rodri, participa com a actor a les obres Morir a Bagdad, Violències,  Làcrima, Parla’m de la mar i Ferro colat.
 
Ha participat en la pel·lícula “El juego del ahorcadado” de Manuel Gómez Pereira.
 
El dia 4 de juny del 2011 estrena a Mataró com a protagonista el musical “Un violinista a la teulada” fent el paper de Tevie i sota la direcció de Joan Peran.
Participa també en “El diari d’Anna Frank” interpretant el paper de pare de l’Anna a més de fer d’ajudant de direcció i preparar el muntatge musical.
 
 
Cançó d’amor i de guerra, Romeu i Julieta, Ball d’agost, Adreça desconeguda són altres de les obres en les què ha participat..
 
 
 
 
 
En aquests moment està en plena preparació de les obres Oleanna i el musical Els Miserables, on ha estat designat director musical i interpretarà també el paper de Jean Valjean.
 
Ha enregistrat diversos Cds. Amb Primavera per la Pau: Nosaltres som part de la terra, amb la col·laboració d’en Lluís Llach, Cantata de Santa Maria de Iquique amb la col·laboració d’Indio Juan, i el DVD Cantata de la Terra sense Mal, sobre textos de Pere Casaldàliga. Personalment ha editat  el CD Oratges on musica  temes dels seus poetes preferits.
 
 
Genis Mayola i Serrat
 
 



Dilluns, 22 de maig

20.- JOC DE CARTES (SALA CABANYES)

 
Sala Cabanyes és una entitat associativa de caràcter voluntari, que amb els anys ha esdevingut un exemple d’associacionisme cultural. La història de la Sala Cabanyes, la secció teatral del Centre Catòlic, és una petita part de la història de Mataró.
 
El Centre Catòlic va ser fundat l’1 de novembre de 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers i és l’entitat associativa més antiga de la ciutat. El seu naixement s’emmarca en una època d’apogeu de l’associacionisme català, a l’últim terç del segle XIX: el 1872 es fusionen l’Ateneu Català i el Casino Mercantil Barcelonès donant a llum l’Ateneu Barcelonès, el 1891 es crea l’Orfeó Català i en aquests mateixos anys neixen les primeres entitats excursionistes.
 
Després de passar per diversos locals, l’any 1908 se situà a La Riera, on encara ara es troba, gràcies al treball del seu aleshores president, Emili Cabanyes. A la seva mort s’obrí un impàs i es passà per uns moments crucials per a l’entitat. Fou mossèn Josep Plandolit qui proposà l’entrada d’un nombrós grup de joves obrers del Patronat de Sant Josep, per captar nous socis i treballar conjuntament. Una de les seves predileccions fou el teatre i així es creà, l’any 1916, la Secció Dramàtica, posteriorment anomenada Sala Cabanyes.
 
En els seus inicis, l’associació va néixer amb l’objectiu d’oferir als seus associats un espai de trobada on fomentar el lleure, la lectura i l’educació. Durant els seus més de 125 anys d’història, el Centre Catòlic ha impulsat iniciatives en diversos camps com l’educació, el teatre, la música, el cooperativisme, les arts i l’esport, entre d’altres. Fruit d’aquest treball, el ple de l’Ajuntament de Mataró del 4 de febrer de 2010 va aprovar atorgar la medalla de la Ciutat al Centre Catòlic per la transcendència cultural i social de les activitats portades a terme al llarg dels seus ja més de 125 anys d’existència.
 
 
 
El 26 d’abril de 2016 la Generalitat de Catalunya va atorgar la Creu de Sant Jordi a Sala Cabanyes, secció teatral del Centre Catòlic de Mataró amb “motiu del centenari de la seva creació i de la primera representació d’Els Pastorets de Mataró, un espectacle molt arrelat a la memòria de la capital del Maresme. I també en reconeixement del seu paper integrador i de defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. El teatre actual, inaugurat el 1933, ofereix una programació estable i és un espai de formació de professionals de les arts escèniques”.
 
EL TEATRE
 
Aquest teatre es va inaugurar l’any 1933 amb el nom de “ Sala Cabanyes” , en record del que havia estat president i decidit impulsor de les activitats del Centre Catòlic, l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes i Rabassa. Era la culminació de les esperances i les il·lusions dels joves de la Secció Dramàticade l’entitat que, des del 1916, havien hagut de representar Els Pastorets, els sainets i les comèdies en un reduït i inapropiat espai del primer pis.
 
L’amplitud i modernitat de les noves instal·lacions, projectades per l’arquitecte Gaietà Cabanyes, van propiciar l’estrena d’espectacles més complexos i agosarats. Els Pastorets es van enriquir amb nous decorats i vestuari, amb l’ampliació de l’orquestra i amb la incorporació del pròleg de fantasia. L’any 1935 va estrenar-se “ La Passió” que es va mantenir en cartell durant més de tres dècades. Des del 1940 i per espai de dotze anys es van programar també innombrables representacions de sarsuela. I el repertori habitual d’obres infantils, drames i comèdies —dins els estàndards del teatre d’afeccionats—van assolir unes posades en escena remarcables.
 
Els Pastorets de Mataró, declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat (1981), s’han emmotllat a les particulars característiques de l’escenari d’aquest teatre com una mena de vestit perfecte, fet a mida. Així han esdevingut un espectacle únic i singular.
 
 
Al llarg dels anys, la Sala Cabanyes ha dut a terme diverses obres de millora per adaptar l’equipament a les exigències tècniques i de seguretat tant a l’escenari com a la platea. Actualment és un teatre perfectament equipat, viu, cèntric i obert a la ciutat, amb una programació estable d’octubre a juny. Compta amb més de 350 membres actius que, a més de la seva participació específica en les múltiples tasques teatrals, col·laboren també en diverses iniciatives populars, lúdiques i culturals de Mataró.
 
 
ELS PASTORETS
 
 
UN ESPECTACLE MUSICAL DE GRAN FORMAT 
 
amb tots els ingredients: orquestra i cants en directe, balls, canvis espectaculars d’escenografia, personatges bons i dolents, personatges dramàtics i còmics, efectes especials de foc, de llum i de so, projeccions…
 
 
 
 
 
 
 
 
UN ESPECTACLE COL·LECTIU 
 
 
 
en el que intervenen més de 300 persones de forma absolutament desinteressada.
 
 
 
UNA PEÇA ÚNICA 
 
 
que conserva l’esperit i les característiques originals d’un espectacle escrit a inicis del segle XX, però amb la força i ritme que el fa vigent en el segle XXI.
 
 
 
L’ESPECTACLE IDONI PER A TOTA LA FAMÍLIA 
 
 
en unir en un mateix muntatge les sensacions més diverses: la fantasia del pròleg, l’emoció de les escenes dramàtiques, les sorpreses d’aparicions i transformacions sobtades, l’espectacularitat de l’escenografia i la bellesa de les melodies musicals.
 
 
PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT 
des que, l’any 1981, l’Ajuntament de Mataró els va declarar així en reconèixer la seva singularitat, els valors culturals i tradicionals que contenen, la perseverança de diverses generacions de mataronins per mantenir-los vius al llarg de tants anys i sobretot el rigor en la seva execució.
 
UNA ESCOLA D’INICIACIÓ TEATRAL 
 
 
on els més petits, atrets per la màgia del teatre, tenen la oportunitat d’intervenir per primer cop dalt d’un escenari i on s’han forjat diversos actors i actrius que ara són o han estat al mon professional: Jordi Bosch, Joan Pera, Boris Ruiz, Montserrat Vellvehí, Roger Pera, Pere Anglas…
 
UNA PART FONAMENTAL DE LA TRADICIÓ NADALENCA CATALANA 
i un punt de referència obligat sempre que es parla de Pastorets al nostre país.
 
 
Glossats i recomanats per diversos crítics teatrals, “Els Pastorets de Mataró” són una referència destacada en el panorama del teatre català. Un espectacle del segle XXI…. a punt de fer 100 anys!!!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



0
sumadors
0 €
dels 12.000 necessaris
finalitzat
el 09/07/2017
Assolit 0%

Aporta-hi 0 €

0 sumadors
No hi ha recompensa


Blog del projecte

20.- JOC DE CARTES (SALA CABANYES)
   Sala Cabanyes és una entitat associativa de caràcter voluntari, que amb els anys ha esdevingut un exemple d’associacionisme cultural. La història de la Sala ...

Un projecte de

Xadica

Amb la col·laboració de

Fundació Catalunya Cultura

Segueix-nos

  • Troba'ns al Facebook
    Troba'ns al Twitter
    Escriu-nos!