Gem és una d’eixes coses bones que et passen quan t’arrimes a gent bonica. Un dia la meua cunyadeta em va dir: “Tin, escolta. És amiga meua. T’agradarà” i em vaig enamorar.
Gem és una artista self-made-woman, una dona de les valentes, de les que li posa una sobredosi d’il·lusió en allò que fa i els resultats són dolcets, dolcets. És de les meues.

Li conec dos treballs: “Dent de Lleó” i “Satèl·lits”, en té un altre “Seré del viento” que tinc pendent. Completament d’acord en allò que diu la seua viquipedia: “El seu estil s'acosta més a l'indie pop i al rock, encara que en alguna cançó manté el folk. Tot i rebre influències molt diverses, caldria destacar l'estil de Manel (@grupmanel), i Vetusta Morla (@vetustamorla). Pel que fa a les cantautores, Carmen Boza (@holamellamoboza) i Zahara* (@zaharapop), entre altres.”

Fa uns anys va vindre a l’Hort del Drac i va cantar unes cançons del seu “Dent de Lleó”, de totes em vaig quedar amb “Universos paral·lels” i a partir d’ahí vaig començar a teixir el meu “u n i v e r s o s”. La seua cançó està incorporada a la història, les seues estrofes són els versos inspiradors del diari de la Irene, aquell que escriu quan acaba d’estar amb el Jaume.

Ara, a més de cedir-me desinteressadament la seua cançó m’ha dit que vindrà el dia de la presentació a cantar-nos.

T'espere?

Més de Gem ací:
IG
Youtube

*¿Sabíeu que la cançó “Hoy la bestia cena en casa” de Zahara ha inspirat un bon fragment del capítol 8 del meu llibre?