Dimecres, 1 de juny
Fa dètz ans, los musicaires catalans Carles Belda e Marc Serrats aguèron l’iniciativa de bastir la primièra Brigada Internacionala musicala occitanocatalana. Ara, i tornan amb una nòva proposicion artistica de disc e d’espectacle, que vòl aprochar l’emblematica “Nòva cançon” occitana al jovent dels dos costats dels Pirenèus.
Ò d’Occitania. C de Catalonha. Brigada, de complòt. E Internacionala perqué i a pas cap de frontièra que pòsca empachar de nos comprene. Las voses d’Alidé Sans, lo Tatou (Massilia Sound System, Moussu T…), lo Rodín Kaufmann (Lo còr de la Plana), lo Gigi de Nissa, l’Arnaud Cance, l’Stefano Degioanni (Lou Seriòl), la valenciana Tesa, lo Joan Garriga (La Troba, Dusminguet…), la Milena Pastorèlli, vos o explicaràn tot coma cal, sus la basa d’un tustaire catalanobrasilièr, lo Cidao, un bassista de tria, lo Marià Roch, un guitarrista amb plan de vam, lo Marc Serrats (Xerramequ), e lo diatonic e los teclats de Carles Belda. Totes amassa per modernizar las cançons tradicionalas e de la nòva cançon occitana, e las far ressonar a las aurelhetas dels joves de uèi, e, aital, evitar de mancar cap de bocin de la nòstra istòria. Lo projècte es una coproduccion de Barnasants e Convergéncia Occitana, amb la collaboracion del Centre Artesà Tradicionàrius.
Avètz enveja de vos passejar per Occitania? E d’o far a travèrs d’un cançonièr? Vos prepausam una expedicion sonora e literària pel mai que ric cançonièr d’Òc, d’un biais modèrn e joiós. Se volguèssem abraçar lo cançonièr occitan tot entièr, non lo poiriam pas acabar. Per aquò, n’avèm fait una causida e vos la presentam amb una indestructibla volontat de vos far regalar!
D’aperitiu, i trobaretz los tres imnes del País: lo Se canta, la Copa Santa, e Lo Boièr. Totes tres brancan Occitania e Catalonha: lo Comtat de Foish, lo Felibritge e lo mitan catar. De segur que los coneissètz plan, mas aqueste còp los ausiretz en forma de rumba, ska classic e un experiment d’avantguarda primitivista, respectivament.
De primièrs, tres bocins significatius de la tradicion orala: lo Joan Petit, Es caulets e Au Pont de Mirabèl. Aqueste còp, çaquelà, la primièra en forma de house festiu, la segonda coma una cúmbia corala explosiva, e la tresena un regué plan dolcet.
En seguida, e lo plat principal de la comanda de Convergéncia Occitana e Barnasants, i poiretz tastar divèrsas versions de la Nòva Cançon, un movement fraire de la Nova Cançó catalana. Claudi Martí, Rosina de Pèira, Maria Roanet, Mans de Breish, Nadau, Eric Fraj, Joan Pau Verdièr, Jacmelina e Lucia Mas, son ara revisitats e revirats per de cantaires e musicaires de uèi, a partir de genres e esteticas musicalas plan diferents. Coma veiretz, aquí la pròva que las paraulas d’aquestas cançons contunhan d’èsser tras qu’actualas, e donc, la revision deven mai que necessària.
L'Stefano Degioanni (Lou Seriòl) exprimís la ràbia, en tot cantant lo "Perquè m'an pas dit" d'en Martí, coma un exercici de r&b+soul. Lo "Son, son", que la Maria Roanet cantava amb tant de gost, contunha aital d'exquisit mas ara amb los aires brasilièrs de la niçarda Milena Pastorelli. Lo Gigi de Nissa, lo Tatou de Marselha e l'Alidé Sans d'Aran transforman "Los Carbonièrs de la Sala" de Mans de Brèish en una ràtzia de fanfarra sindicalista, e l'Arnaud Cance manten la beutat e l'energia del "Veiqui l'Occitan" d'en Verdièr, amb lo sieu estil singular. Lo Rodin Kaufmann nos servís doás pèças de fuòc crosat: una version del Raimon (valencian) e una de la Jacmelina.
Lo dessèrt, tres sequèlas, del fum de cases coneguts, que nos semblavan mai illustrativas: "De Cap ta l'Immortèla", dels mitics Nadau, revisada en clau de rumba per l'Alidé Sans e lo Joan Garriga, lo "Parla Patois" dels Massilia Sound System, ara a mans de la valenciana Tesa, e per revendicar que l’occitanisme de còps s’exprimís tanben en francés, i aurà lo "Tomber la chemise" dels tolosencs Zebda, passat pel sedàs del Mèstre Joan Garriga, e revirada al catalan en forma de ska bogaloo. Tot aquò, servit amb qualques tròces sonors (sàmplers) de vièlhs vinils, coma lo Marcèl Amont, lo Jean Ségurel o la maire d'en Gigi-menina de la Milena.
Atencion! Per l’enregistrament, avèm comptat amb la batariá e las percussions del Pep Terricabras (Els Catarres, La Troba Kung-fú), lo bas e la produccion del Marià Roch (Jarabe de Palo, Los Senzillos, La Troba Kung-fú), las guitarras del Marc Serrats (Dijous Paella, Goldfinger) i del Rafalito Salazar (Ai, Ai, Ai!, Gato Pérez), los instruments de vent del Pep Pasqual (La Vella Dixieland ) i l'Alba Careta (Balkan Paradise Orchestra, Alba Careta Quintet), plan d’autres musicaires, que i an apondut lor color.
Per o far tot coma cal, e perqué i manque pas res, lo disc serà espelit acompanhat d’una polida mapa d’Occitania amb de referéncias istoricas, dessenhada pel grand dessenhaire Txarly Brown, e una ficha explicativa per cada cançon, redigidas pel savi Ferriòl Macip (director del Jornalet). Tot aquò vos permetrà de conéisser totes los detalhs e interés cultural d’aquestas cançons, aital coma d’anecdòtas e d’elements caracteristics que vos las faràn amar per tostemps.
Serà un plaser de vos aver amb nosautres dins aqueste viatge qu’avèm preparat amb d’illusion e d’espèr!
Dimarts, 31 de maig
Il y a 10 ans, les musiciens catalans Carles Belda et Marc Serrats lancèrent l'initiative de construire la primière Brigada Internacionala musicale occitanocatalane. Aujourd'hui ils y reviennent avec une nouvelle proposition artistique de disque et de spectacle, qui veut faire approcher l'emblématique « Nòva cançon » occitane aux jeunes des deux côtés des Pyrénées. Ò d'Occitanie. C. de Catalogne, Brigada, de complot. Et Internationale car il n'y a pas de frontière qui puisse nous empêcher de nous comprendre.
Les voix d'Alidé Sans, de Tatou (Massilia Sound System, Moussu T...), de Rodin Kaufmann (Lo còr de la Plana), de Gigi de Nissa, d'Arnaud Cance, de Stefano Degioanni (Lou Seriòl), de la valencienne Tesa, de Joan Garriga (La Troba, Dusminguet...), de Milena Pastorèlli, vous expliqueront tout cela en détail, sur la base d'un batteur catalanobrésilien, le Cidao, d'un excellent bassiste, Marià Roch, d'un guitariste plein d'énergie, Marc Serrats (Xerramequ) et avec l'accordéon diatonique et le clavier de Carles Belda. Tous se rassemblent pour moderniser les chansons traditionnelles et de la « nòva cançon » (nouvelle chanson) occitane, et les faire raisonner aux oreilles des jeunes d'aujourd'hui, et ainsi, éviter d'oublier quelque morceau que ce soit de notre histoire. Ce projet est une co-production de Barnasants et Convergéncia occitana, avec la collaboration du Centre d'Art Tradicionàrius.
Vous avez envie de vous promener en occitanie ? Et de le faire à travers un chansonnier ? Nous vous proposons une expédition sonore et littéraire à travers un des plus riches chansonniers d'Òc, d'une façon moderne et joyeuse. Si nous voulions embrasser le chansonnier occitan dans son entier, nous ne pourrions pas le terminer. Aussi, nous avons du faire des choix et nous vous présentons notre sélection avec une très forte envie de vous régaler !
Pour commencer, en guise d'apéritif, vous y trouverez les trois hymnes du Pays : le Se canta, la Copa Santa et Lo Boièr. Les trois concernent l'Occitanie et la Catalogne : le comté de Foix, le Felibritge et le milieu cathare. Bien sûr vous les connaissez déjà bien, mais cette fois-ci vous les entendrez, respectivement, sous la forme de rumba, ska classique et d'une expérimentation d'avantgarde primitiviste, respectivament. Puis, trois morceaux significatifs de la tradition orale : Joan Petit, Es caulets et Au Pont de Mirabèl. Cette fois-ci, la première sous la forme de house festive, la seconde comme une cúmbia chorale explosive et la troisième comme un reggae suave.
Ensuite, et comme plat principal de la commande de Convergència occitana et de Barnasants, vous pourrez goûter à différentes versions de la Nòva cançon (nouvelle chanson), un mouvement frère de la Nova Cançó catalane. Claudi Martí, Rosina de Pèira, Maria Roanet, Mans de Breish, Nadau, Eric Fraj, Joan Pau Verdièr, Jacmelina et Lucia Mas, sont revisités et traduits par des chanteurs et musiciens d'aujourd'hui, à partir de genres et d'esthétiques musicales très différentes. Vous pourrez vous en rendre compte, voici la preuve que les paroles de ces chansons continuent d'être on ne peut plus acutelles, et donc la révision en devient plus que nécessaire. Stefano Degioanni (Lou Seriòl) exprime la colère, tout en chantant "Perquè m'an pas dit" de Martí, comme un exercice de r&b + soul. Le « Son, son », que Maria Roanet chantait avec tant de goût, continue tel qu'il existait mais additionné aujourd'hui des airs brésiliens de la niçoise Milena Pastorelli. Gigi de Nissa (Nice), Tatou de Marseille et Alidé Sans transforment "Los Carbonièrs de la Sala" de Mans de Brèish en une razzia de fanfare syndicaliste, et Arnaud Cance poursuit la beauté et l'énergie du « Veiqui l'Occitan » de Verdièr, avec son style singulier. Rodin Kaufmann, quant à lui, nous sert deux morceaux embrasés : une version de Raimon (valencien) et une de Jacmelina.
Le dessert, trois morceaux, très connus dans les chaumières, qui nous semblent des plus emblématiques : « De Cap tà l'Immortèla », des mythiques Nadau, révisé sur le ton de la rumba par Alidé Sans et Joan Garriga, le « Parle Patois » des Massilia Sound System, maintenant entre les mains de la valencienne Tesa, et pour revendiquer que l'occitanisme parfois s'exprime aussi en français, il y aura le « Tomber la chemise » des toulousains Zebda, passé par le tamis du maître Joan Garriga, et traduit en catalan sous forme de ska bogaloo. Tout cela, servi avec quelques morceaux sonores (samplers) de vieux vinyles, comme celui de Marcel Amont, de Jean Segure ou de la mère de Gigi, grand-mère de Milena.
Attention ! Pour l'enregistrement, nous avons pu compter sur la batterie et les percussions de Pep Terricabras (Els Catarres, La Troba Kung-fú), la basse et la production de Marià Roch (Jarabe de Palo, Los Senzillos, La Troba Kung-fú), les guitares de Marc Serrats (Dijous Paella, Goldfinger) et de Rafalito Salazar (Ai, Ai, Ai!, Gato Pérez), les instruments à vent de Pep Pasqual (La Vella Dixieland ) et Alba Careta (Balkan Paradise Orchestra, Alba Careta Quintet), et bien d'autres musiciens, qui y ont ajouté leurs couleurs.
Pour faire tout cela dans les règles de l'art, et pour qu'il n'y manque rien, le disque sera accompagné d'une magnifique carte de l'Occitanie avec des références historiques, illustrée par le grand dessinateur Txarly Brown, et une fiche explicative pour chaque chanson, rédigées par Ferriòl Massip (directeur du Jornalet). Tout cela vous permettra de connaître tous les détails et l'intérêt culturel de ces chansons, ainsi que des anecdotes et des éléments caratéristiques qui vous les feront aimer pour toujours.
Ce sera un grand plaisir de vous avoir avec nous dans ce voyage que nous avons préparé avec beaucoup d'espoir et d'ambition.